La correspondencia
6Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Amy (Olga Kurylenko) és una estudiant de doctorat que s’arrisca massa en el seu treball de doble en pel·lícules. La seva vida donarà una volta quan aparegui Ed Phoerum (Jeremy Irons), un professor d’astrofísica que l’ajudarà a reconciliar-se amb el seu passat, el seu present i el seu futur. 

Olga Kurylenko (To the wonder) i Jeremy Irons (Reversal of fortune) protagonitzen La Corrispondenza, una pel·lícula escrita i dirigida per Giuseppe Tornatore (Cinema Paradiso) amb banda sonora d’Ennio Morricone (The hateful eight). Tots els ingredients per gaudir de bon cinema.

Però al director guanyador d’un Oscar, hi ha alguna cosa que li falla. Igual que li va passar amb La mejor oferta, aquí Tornatore es torna a trobar amb tots els elements perfectes per fer una pel·lícula espectacular, però, sense saber per què, el film no acaba de quallar i convèncer al públic, que surt de la sala pensant que podria haver vist alguna cosa molt millor del que ha acabat veient. 

La correspondencia

Així doncs, Tornatore ens explica aquí la història d’amor entre Amy i Ed, dos amants amb una gran diferència d’edat que comencen un romanç que dura ja sis anys. A l’inici de la seva relació, ell li pregunta a ella si pot pensar en alguna cosa que no sàpiga l’un de l’altre, qüestió que serà el fil conductor durant tot el film. Quan un dia s’han de distanciar, comencen una relació basada en videoconferències, trucades telefòniques i correus. Però tot canvia quan un dia Ed és donat per mort, encara que Amy segueix rebent missatges seus. Així, la història es converteix en un acte desesperat de la protagonista per saber què li ha passat al seu estimat mentre segueix rebent la seva correspondència. 

Potser una de les raons per les quals La correspondencia no acaba de convèncer és la seva artificialitat. La del llenguatge, sobretot. Com també li va passar en La mejor oferta, ens trobem amb un guió massa tècnic i correcte, amb un llenguatge totalment formal, gairebé basat en una traducció literal, més que en la realitat de les oracions. Així, també la química entre els protagonistes es veu afectada, més enllà del poc intent interpretatiu de tots dos per demostrar un amor tan passional i gairebé platònic.

La correspondencia no és, ni per casualitat, la millor pel·lícula de Tornatore, ni de cap dels membres de l’equip artístic. És entretinguda i lleugera, però no és una gran pèrdua si no dóna temps a veure-la durant la temporada vacacional.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies