La sisena temporada de Joc de Trons ha arribat al final. En resum, els creadors han optat per l’espectacle i per deixar-ho tot preparat per al tram final de la sèrie. Tal i com vam fer en aquest article, repassarem ara els millors moments de la segona part de la temporada, que sense dubte es concentren en els dos últims capítols.

Els dracs naveguen cap a Ponent

Els finals han de tenir èpica i promeses de què en la propera temporada ens esperen encara coses millors. La flota de Daenerys amb els seus tres dracs custodiant-la. Es dirigeix cap a Ponent, a Desembarco del Rey. Va a l’encontre, això ella encara no ho sap, de la nova reina Cersei. Al costat de la Mare dels Dracs, els Greyjoy i una nova aliança amb Dorne i els Tyrell, que volen venjança. Una nova batalla està servida.

Arya mata a Walder Frey

“Una noia és Arya Stark d’Invernalia i me’n vaig a casa”, li havia sentenciat finalment a Jaqen H’Ghar. En l’últim capítol de la temporada, l’aparició d’Arya va ser tota una sorpresa. La noia ha après a canviar de rostre i això li va permetre, a banda d’un bon cop d’efecte, tatxar un nou nom de la seva llista, el de Walder Frey, aquell rei llefiscós culpable de la “boda roja”. No només el va matar, dient-li que el seu somriure de Stark seria l’últim que veuria, també li va servir un darrer àpat: un pastís de carn fet amb els seus propis fills. Tot un encant de noia.

Daenerys i Tyrion, la Mà de la Reina

Enmig de tant enfrontament, venjança i brutalitat, el darrer capítol ens regalava un moment carregat de complicitat i tendresa. Tyrion Lannister havia arribat a Meereen fugint dels seus per trobar-se una jove reina de la que sabia ben poc. Però amb el temps entre els dos s’ha anat establint una connexió i enteniment que pocs preveien. Després d’una vida de menyspreus i ambicions frustrades, Tyrion sembla que per fi ha trobat un lloc on se’l valora i respecta. I per fi la seva intel.ligència i ment estratègica han tingut recompensa: una insignia i el nomenament com a Mà de la Reina. La càmera no ho ensenya, però podriem jurar que el Gnom fins i tot va deixar caure una llagrimeta d’emoció.

La batalla dels bastards

Ja fa temps que sabem pel funcionament de la sèrie que el capítol novè de cada temporada serà el més intens i ambiciós que haguem vist fins aleshores. El títol ho anunciava tot, La Batalla dels Bastards, l’esperadíssim enfrontament al camp de batalla entre Jon i Ramsay pel control d’Invernalia i del Nord. Però a més, el que ens vam trobar va ser un episodi que és tota una proesa fílmica i narrativa. La planificació de les escenes, l’alternança de tipus de plans, la música, el muntatge i l’asfixiant moment en què sembla que Jon serà ofegat pel seu propi exèrcit passant-li pel damunt, han col.locat l’episodi a l’olimp de les millors escenes de batalla mai filmades. Les morts de Rickon i del gegant Wun Wun, la pallisa de Jon a Ramsay i la venjança personal de Sansa, van ser els altres elements que van arrodonir la càrrega dramàtica del capítol.

Mort de Ramsay Bolton

Hi ha morts que tothom espera i, encara que sigui lleig, aclama quan es produeixen. La mort de Ramsay Bolton ha estat quasi de justícia divina. Després de tots els seus crims i de la seva crueltat al més pur assassí en sèrie que Sansa, una de les que l’ha patit en les seves pròpies carns, li donés la sentència de mort ha estat glòria pura per als fans. Que, a més, fossin els seus gossos qui acabessin amb ell, ja va ser apoteòsic. Tots els fans vam somriure a la vegada que ho feia Sansa Stark. Dolça venjança…

Cersei acaba acaba amb els seus enemics (i amb Tommen)

Els 20 primers minuts del capítol 10 de la temporada són un exemple de televisió, de fet, són un exemple de cinema i de narrativa. L’ús de la música i del muntatge per augmentar progressivament la tensió en l’escena haurien d’ensenyar-se a totes les escoles de cinema, i la forma que fa servir la gran Cersei Lannister per solucionar els seus “petits” problemes és antològica. Obviem una mica les crítiques que diuen que ha estat massa fàcil, obviem que tot és efectista, darrera hi ha molta intriga i sobre tot ganes d’emocionar. Com en la subtilment retratada mort de Tommen, culminació d’aquesta llarguíssima seqüència.

Reina Cersei

La sisena temporada de Game of Thrones ha preparat el terreny pel gran enfrontament final. Tots els jugadors estan situats i un d’ells és la reina Cersei. Lena Headey és una de les millors actrius de la sèrie i el seu retrat de dona sense escrúpols i amb una ambició sense límits arriba a l’extrem amb la indiferència amb la que rep la mort del seu fill. En aquesta escena, la veiem majestuosa, implacable, més terrorífica que els caminants blancs. Llarga vida a la reina Cersei!

Lady Mormont, una de les estrelles de la temporada

Les sorpreses fan feliços als espectadors i quan no són només cops d’efecte, som encara més feliços. Lady Lyanna Mormont és una d’aquestes felices trobades, una que ha impressionat als seguidors de la sèrie, que reclamen més espai i més escenes per a aquesta nena capaç de callar als senyors més importants del Nord. Bella Ramsay, l’actriu de 12 anys que dóna vida a Lady Mormont, està encantada amb la recepció que ha tingut el seu personatge. No m’estranya. És un trampolí excepcional per a algú que vol dedicar-se a la professió. Esperem seguir sorprenent-nos amb Lyanna Mormont en el futur. Són aquestes sorpreses de les quals parlava al principi, les que no estan planejades.

Sansa i Baelish, les amistats perilloses

Una de les relacions més complexes de la sèrie és la de Sansa Stark i Petyr Baelish. Ell, manipulador, ambiciós i enamorat. Ella, implacable i atreta pel poder. En les seves escenes salten espurnes de tot tipus i estem segurs que els dos protagonitzaran moments molt intensos en les dues temporades que queden. Us deixem amb una de les seves trobades, sense oblidar l’enigmàtic intercanvi de mirades al final de l’últim capítol, mentre Jon és proclamat rei del Nord.

L’origen de Jon

Amb la lectura dels llibres, molts fans havien endevinat entre linies la famosa teoria que es coneixia com a R+L=J, o dit en paraules, la que confirmaria que Jon Neu no era fill d’una infidelitat de Ned Stark, sino de la seva germana Lyanna y Rhaegar Targaryen. Tant s’havia esbombat la teoria que alguns fins i tot creiem que Martin tiraria per un altre camí només per fastiguejar als seus espavilats lectors. Però no, gràcies a les visions de Bran, el tancament de temporada ens confirmava que el bebè nascut a la Torre de l’Alegria mentre la seva mare moria desagnada en realitat era un Targaryen-Stark que acabaria convertit en Jon, el Rey al Nord. Clar que el propi interessat encara no ho sap i això dóna peu a moltes més especulacions: arribarà mai a descobrir el seu origen? La confirmació de la seva ascendència el confirma també con un dels tres caps del drac de la profecia? Per saber tot això haurem d’esperar almenys un any.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies