Aquells als quals no afecti la política i hagin aconseguit ser impermeables als seus missatges, tenen una cita al Club Capitol amb el monòleg sarcàstic i reflexiu de Queco Novell.
No era setmana aquesta per una estrena similar, però tot i així l’actor i únic intèrpret Queco Novell va agradar en línies generals. Aquest 29 de juny ha estat l’estrena de Confessió d’un expresident (que ha portat el seu país al llindar de la crisi), dirigida per Xavier Ricart, en plena ressaca electoral. Encara amb la decepció (o no, segons els gustos) de veure que els vots no castiguen les mentides públiques ni la corrupció enquistada, Novell es posa en la pell d’un expresident –sense nom, ni al•lusions- que anys després de deixar el càrrec se sincera amb el seu poble.
“Si el poble no aprèn a governar, la democràcia és la pitjor cosa que li pot passar a un poble”, arriba a dir Novell. I és que el guió signat per Davide Carnevali és punyent fins a dir prou. L’expresident parla al seu auditori amb la tranquil•litat de qui ja no té responsabilitats -ni tampoc vergonya- per assumir que les promeses electorals són això, promeses, sense res de contingut ni consistència. De fet, arriba a dir que “com és possible que els electors es creïn que els polítics poden crear milions de llocs de treball?”, una reflexió que sacseja la consciència dels espectadors, sobretot en el context de ser aquesta la setmana de després de conèixer el que ha passat a escala nacional amb les eleccions generals.
Amb una posada en escena senzilla, amb una pantalla al darrere, un faristol i una cadira, Novell convenç com a polític. Te’l creus. És només al final de l’espectacle quan es projecten imatges de diferents expresidents, aquests sí amb nom i cognom, que han estat condemnats per malversació de fons, corrupció o frau fiscal, entre altres, com el català Jordi Pujol que també té el dubtós honor d’aparèixer en aquesta seqüència (amb aplaudiment espontani d’algun espectador inclòs). Imatges que recorden el món en què vivim i que deixen un agre sabor al públic, sabent que la manipulació política està a l’ordre del dia i que, fins i tot, en caiem sabent les conseqüències.
En conjunt, el monòleg és una experiència per assaborir si estàs segur de mantenir-te incòlume a les afirmacions i assumpcions de mentida constant que el protagonista escampa sense cap mena de pudor. Però, si el text aconsegueix que et sacsegi la consciència, és fàcil que surtis emprenyat amb el món i enfadat amb la classe política. És almenys el que em va passar a mi, que tres dies després de veure com el partit polític amb més casos de corrupció tornava a guanyar les eleccions generals, la figura de Novell se’m va indigestar. I això té el seu mèrit.
Teatre: Club Capitol
Web teatre
Autor del text: Davide Carnevali
Direcció: Xavier Ricart
Intèrpret: Queco Novell
Envía una resposta