Sociedad de Tierra 2: La caída de un planeta
7Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Aquest és un d’aquells còmics que qualsevol afeccionat espera amb cert interès. Amb un guió de Daniel H. Wilson, responsable de “Tierra 2: El fin del mundo”, i dibuix de Jorge Jiménez (“Smallville: Season Eleven”) i Alisson Borges (“Lobo”), ens narra els esdeveniments que succeeixen a la cruenta i tràgica guerra contra Apokolips i el seu diví tirà, el malvat Darkseid. La contesa tingué unes conseqüències fatals per Terra 2 doncs fou completament destruïda. 

Es podria dir que la societat de Terra 2 (equivalent a la Lliga de la Justícia en aquest món paral·lel) enfrontà el seu fracàs definitiu, no quedant cap món per salvar després de la guerra  No obstant, es tracta, de fet, d’un nou començament. Contra tot pronòstic, els herois iniciaren, mitjançant enormes naus espacials, una evacuació massiva de la població vers un planeta llunyà que reunia les condicions apropiades pel desenvolupament de la vida humana. A bord, els més insignes salvadors i totes les esperances de l’espècie. Tan extraordinari pròleg, més propi de la ciència- ficció que dels còmics de superherois, ens confirma que ens endinsem en quelcom diferent, en històries poc convencionals, en el descobriment d’un nou món. Naveguem, com nàufrags espacials, cap a un destí incert, sabent que res del que hem llegit o experimentat fins aquí pot extrapolar-se per mirar de preveure el que el futur ens reserva.

La narració, pròpiament dita, comença un any després de l’accidentat aterratge. S’han erigit diverses ciutats amb l’ajuda de la tecnologia i del fusellatge dels vaixells, cada una regida o moldejada per un o més dels super-éssers que feren possible el viatge, segons la seva idea de civilització. El món comença a funcionar i la humanitat ha heredat una nova aurora. Malauradament, no manquen els perills. Alguns criminals també van aconseguir arribar en les naus i, a la manera de la cèlebre serp de l’Edèn, semblen disposats a corrompre el nou món mitjançant llur accions egoistes i la indeleble ombra que forma part de la condició humana. Un inici prometedor i original.

SOCIEDAD DE TIERRA 2: LA CAÍDA DE UN PLANETA

Per desgràcia, aquí és on apareix el “però”, malgrat totes les bones idees, alguna cosa no acaba de rutllar. La situació és valenta i agosarada, però ens hauríem de preguntar si els creadors també ho són. M’explico. Tant sols ha passat un any de l’arribada, 365 ínfims dies en els que la humanitat ha hagut d’aprendre a viure de nou, sense infraestructures, sense governs, sense coneixement del planeta, gairebé sense recursos… Un ingent nombre de refugiats en una paratge desconegut… I, malgrat totes aquestes adversitats, tant sols un any després, repeteixo, les ciutats funcionen gairebé al ritme de les seves predecessores del planeta destruït. Hi ha hotels, discoteques, cotxes… Hi ha una societat que funciona de manera estable. Un lloc on els herois poden perseguir l’element criminal en un marc sòlid, emulant la manera del vell món. Tot ha tornat, salvant moltes distàncies, a una relativa normalitat en un lapse de temps ridícul. Una cosa que resulta, senzillament, impossible.

Aquesta incongruència fa que la situació i, per tant, el relat, siguin poc immersius. Ens costa acceptar canvis a velocitats tan vertiginoses sense, al menys, un resum dels obstacles que s’han hagut de superar. Aquesta taca argumental és gairebé impossible d’ignorar i estén un certa desil·lusió pàgina darrere pàgina. A més, l’escalada dels esdeveniments ens enfronta a unes amenaces de nivell apocalíptic, amb apostes massa elevades, tant pels antagonistes com pels combats destructius. És un enorme error de precipitació que més d’un disgust ha causat en les recents pel·lícules de super-herois (Green Lantern, sense anar més luny). Han volgut donar-ho tot des del primer número sense deixar-nos temps per recuperar l’alè i, sobretot, sense permetre’ns agafar-li afecte a aquest nou escenari. És una autèntica llàstima.

SOCIEDAD DE TIERRA 2: LA CAÍDA DE UN PLANETA

D’altra banda, existeix un increïble costat positiu: els personatges. Herois d’un carisma tn fort, d’un disseny i concepció tan brillants, que aconsegueixen mitigar el errors argumentals de la narració (en especial en Batman, una excel·lent i apassionant versió alternativa).

Així, doncs, ens trobem davant d’una obra agre-dolça, que genera emocionants promeses però que no resolt a l’alçada de les mateixes. Un no pot evitar trobar a faltar la Terra 2 pre-crisi. Un lloc més simple, amb una societat més maniqueista, amb valors que avui serien titllats d’ingenus però que sempre van servir de brúixola moral i d’inspiració com bé es va demostrar amb l’aparició de la Societat de la Justícia dins la continuïtat regular.

El temps dirà si quest periple per les estrelles, aquest salt de fe pel cosmos, haurà valgut la pena per recrear uns personatges, l’anacronisme dels quals mai va ser un defecte.



Editorial: ECC
Web editorial
Pàgines: 168
Preu: 15,50 €
Guió: Daniel H. Wilson
Dibuix: Alisson Broges, Jorge Jiménez
Format: Rústica a color
Edició Original: Convergence Booster Gold núm. 2 USA, Earth 2: Society núms. 1 a 7 USA


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies