Míriam Cano (Molins de Rei, 1982) és poeta, articulista, llicenciada en Humanitats i especialista en gestió cultural. Però també és moltes altres coses: una lectora inquieta, una poeta amb ulls oberts i emoció amatent, una escoltadora que gaudeix de l’amistat sense demanar permisos. Actualment, col·labora a Catorze, Cultura Viva, escriu ressenyes a NacióDigital, Poetari i Gent Normal i xerra sobre música de cinema al programa “El Violí Vermell” de Catalunya Música.

Ens endinsem en l’espectacular Fàbrica Estrella Damm de Barcelona. Després de deixar enrere els brillants i càlids tons bronzes, grocs, coures i blats de l’entrada, perdem la llum del Sol de vista baixant les escales cap a la sala on l’escenari està llest per acollir la Míriam, i pel que ens deixa veure l’equip, una banda de música. Les parets de maó queden cobertes de carícies blaves, roses i violetes dels focus. No hi ha cadires, i la sala es va omplint poc a poc de convidats que socialitzen, cervesa en mà, expectació en els rostres, somriures de complicitat arreu.

Love me tender, love me sweet, never let me go.” La Míriam ha pres l’escenari entonant la balada més famosa d’Elvis d’una forma tan tendra com evocadora. Comença l’exercici de burlesque metafòric; l’artista que es despulla artísticament sobre l’escenari i ens sedueix la ment a base de deixar-nos entreveure els secrets del procés de creació que culmina amb el part del llibre que sosté a la mà. “Ancoratge”, el seu últim recull de poemes. Vulnerable però segura, directa però xifrada alhora, ens guia en un viatge cap als moments, cançons i persones que han estat les espurnes dels diferents textos.

Miriam Cano. Presentació Ancoratge

Persones perquè, com explica tot just començar la vetllada, aquesta és una obra molt influenciada pel seu entorn, al contrari que l’anterior “Buntsandstein” (2013) que considera sorgida d’un lloc molt més solitari de la seva ànima creativa. Així, a mesura que avança la nit, anem descobrint els personatges, les converses i anècdotes que van inspirar cada treball. Es respira en l’ambient que aquest cercle màgic d’influències hi és present; i que està lligat per un vincle invisible d’amistat, admiració, talent i amor per les arts en totes les seves formes.

Cançons perquè, lluny de la monotonia de les presentacions literàries de lectura més debat a les que estem acostumats, l’autora ha dissenyat i dirigeix un event dinàmic on la música dels diversos artistes convidats s’entrellaça amb la poesia i tot plegat resulta en una experiència sensorial completa. Afegint l’ingredient d’absoluta honestedat que transmet la Míriam quan parla de les experiències i emocions lligades a cada text, la recepta és tot un èxit dels que no s’obliden després de fer-ne la digestió.

Miriam Cano. Presentació Ancoratge

Moments perquè, un cop endinsats a “Ancoratge”, el que hi trobem és com un catàleg de moments en el més ampli sentit de la paraula: cada text ens transporta a un lloc concret, en un temps concret, amb un so, olor, aspecte, gust, respiració i emoció concrets que ens obliga a sentir-los; convertint l’immobilisme mental en inviable. Les tecles que toca són diferents en cada lector, però d’alguna manera, la sensació pàgina rere pàgina, és d’haver encaixat la peça final d’un trencaclosques que ni tan sols sabíem que havíem perdut. No puc dir res més del seu treball, perquè és una experiència que s’ha de viure, i que parla per si sola amb paraules tan belles com esmolades. El que sí puc dir, és que aquesta manera tan poderosa d’evocar i de pintar la realitat amb colors propis, és un regal editat en paper que no us podeu perdre.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies