28 de juny. Dia de l’Orgull Gay. Arreu del món tenen lloc actes multitudinaris que tenen per objecte reivindicar els drets d’un col·lectiu que encara avui pateix discriminació, odi i violència. El cinema sovint s’ha fet ressò d’esdeveniments històrics importants, d’històries d’amor que lluiten contra la incomprensió, històries personals d’autoacceptació i patiment desconegudes, víctimes del prejudici. Us oferim un petit tast, conscients que ens en deixem un bon grapat, però totes adequades per un dia com avui:

Mi nombre es Harvey Milk (2008, Gus Van Sant)

Biopic de Harvey Milk, primer polític obertament homosexual als Estats Units escollit per un càrrec públic l’any 1977 i que fou assassinat un any després. Va regentar un negoci a California que es va convertir en punt de trobada del col·lectiu. La pel·lícula ens apropa a la seva vida pública i privada, al seu carisma com a líder i a les seves tormentoses relacions de parella. Gran interpretació de Sean Penn que li va valer un merescut Òscar.

Pride (2014, Matthew Warchus)

Mitjans dels 80 en plena època de Margareth Thatcher. Un grup de gays i lesbianes decideix recolzar les reivindicacions del Sindicat Nacional de Miners i recaptar fons per ajudar econòmicament a les seves famílies. La pel·lícula narra aquest acostament i sobretot descobriment entre aquestes dues comunitats que tenen en comú la privació de drets. Film emotiu i captivador, considerada com la comèdia britànica de l’any 2015.

Tomboy (2011, Céline Sciamma)

Una joia del cinema francès que ens explica la història de Laure, una nena de 10 anys que recent arribada a un barri de les afores de París es fa passar per un nen, fet que implicarà diverses situacions compromeses. La directora Céline Sciamma s’atreveix a explorar els sentiments i les interioritats de Laure i les seves angoixes.

Las ventanas abiertas (Michèle Massé, 2015)

Documental centrat en les històries de 4 lesbianes que tenen al voltant de 70 anys. Massé ens acosta a les seves pors, la seva experiència, la seva problemàtica. Com es viu ser lesbiana i anar a una escola de monges? Quan van ser conscients que eren lesbianes? Com van viure les seves primeres experiències? Sense tabús i des de la sinceritat, Boti, Amparo, Micheline i Jocelyne reflexionen al voltant de totes aquestes preguntes.

ventanas

Fucking Amal (Lukas Moodysson, 1998)

Amor i atracció entre adolescents en un petit poble anomenat Amal, on ha arribat recentment l’Agnes. Agnes se sent atreta per l’extrovertida Elin, que primerament es pren aquesta atracció com un joc i una burla, però després se n’adona de quins són els seus veritables sentiments. La pel·lícula va ser objecte de molt bones crítiques i s’ha convertit en tot un referent.

El caso contra la proposición 8 (Reed Cowan, Steven Greenstreet, 2010)

Guanyadora de premi al Millor Documental al Festival de Sundance de 2014, ens situem a l’any 2008, quan el Tribunal Suprem de California va rebutjar que les parelles del mateix sexe es poguéssin casar. Aquest fet va iniciar una lluita per part dels activistes que van decidir qüestionar la constitucionalitat d’una esmena a la carta magna que redefinia el matrimoni entre un home i una dona. El documental segueix els esforços dels seus advocats i dels demandants que durant quatre anys van estar lluitant.

??????????????????????????????????????????????????????????

Brokeback Mountain (Ang Lee, 2005)

Film molt emotiu que ens explica la història d’Ennis del Mar i Jack Twist, dos vaquers que es coneixen l’estiu de 1963 quan són contractats a cuidar un ramat a les muntanyes. Entre ells sorgeix un sentiment i una atracció del tot inesperada que perdurarà al llarg dels anys per molt que segueixin camins diferents. Un acurat acostament a la contradicció entre els desitjos més íntims i el pes de la societat.

Boys don’t cry (Kimberly Peircem 1999)

De Teena Brandon a Brandon Teena. Aquest és el pas que fa una noia que pateix una greu crisi d’identitat sexual. Es talla el cabell i intenta dissimular els seus pits amb un embenatge. El film és la història real de Brandon Teena, una noia que per buscar l’acceptació va patir odi i violència a parts iguals. Immillorable la interpretació de Hillary Swank i Chloë Savigny en una pel·lícula de baix pressupost que va aconseguir colar-se als Oscars. .

Rosas Rojas (Ol Parker, 2005)

Des del romanticisme també es pot fer reivindicar la normalitat. Rosas Rojas és la història de Rachel i Luce, dues noies que es coneixen just el dia del casament de Luce. Luce és la noia que s’encarrega de les flors de la cerimònia i camí de l’altar Rachel se n’adona que és la persona amb qui vol passar la resta de la seva vida. La resta és una comèdia romàntica amb tocs d’humor i final feliç.

52 martes (Sophie Hyde, 2014)

Pel·lícula australiana i ópera prima de Sophie Hyde que ens acosta a un canvi de sexe, el de la mare de Billie, una noia de 16 anys. Durant el procés, només es veuran els dimarts a la tarda. Així durant un any, durant 52 dimarts, en que Jane es convertirà en James. La pel·lícula es centra en Billie, en la seva vivència davant del canvi, davant la vida i davant la sexualitat.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies