Pablo Arkada
6.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Un còmic de crítica social ha de complir la màxima del poema de Blas de Otero “Me llamarán”: “Aquí no se salva ni Dios, lo asesinaron”. La recopilació de tires publicades en la revista El Jueves de la sèrie “Pablo Arkada, anarka de marka” no deixa canya dreta dins del col·lectiu indignat.

El fenomen antisocial, indignat, okupa, … diguem-ho “x”, ha estat sempre un imant per als nens de “bona casa”, a qui els hi entren de sobte escrúpols de consciència social i s’esforcen a construir a força de targeta de crèdit primer una imatge pròpia d’acord amb el seu nou entorn, però de marca, això sí! El segon que volen fer sempre és intentar construir un món millor per viure, sense adonar-se’n de que si la gent no vol estar-hi dins, realment el que estan fabricant és una gàbia.

Els tòpics del moviment okupa, de la violència de carrer, de les tribus urbanes els donen motiu als autors, Oriol Jardí i Raúl Ariño, per retratar les incongruències d’una colla de coneguts que estan al marge del corrent dominant de la societat.

Que el protagonista sigui un nen de “bona casa” que passa de cremar indigents que dormen als bancs a enrolar-se en una tribu okupa heterodoxa on es barregen diferents orígens i perfils socials és una demostració de la globalització salvatge que ens envaeix i que ens barreja de forma transversal i que aprofita per vendre’ns des de texans trencats de Custo fins a palestines a quadres de Desigual. La indústria sempre acaba guanyant!

"Pablo Arkada" Ed.La Cúpula

Tècnicament el grafisme no és el més important en un còmic d’aquestes característiques, doncs la història és totalment irreverent i iconoclasta, per la qual cosa l’ús de recursos tècnics d’alta escola de dibuix seria contraproduent i no acompanyaria la imatge d’indignació i contracultura que es persegueix donar.

Però el dibuix serveix per accentuar el caràcter radical de la història i l’ús d’un color pla dominant a cada pàgina serveix per remarcar la linealitat de la història. A més cada personatge té un color que li serveix de referència, per la qual cosa cada vinyeta ens està donant l’orientació de quina serà l’orientació de la història i el final més probable.

Per tant, encara que l’estètica no sigui la més agraïda, es nota un gran treball de construcció de la narrativa visual i una elaboració i acabat molt detallistes del dibuix en general, que li donen una qualitat molt superior a la majoria de còmics que es troben dins de la crítica feroç al sistema. La qual cosa és un punt molt important al seu favor.

PARENTAL ADVISORY: Lectura recomanable per a persones de cor fort, perquè els arguments i les crítiques estan portades al límit del políticament correcte.



Editorial: La Cúpula
Web editorial
Pàgines: 132
Preu: 15,90 €
Guió: Oriol Jardí, Raúl Ariño
Dibuix: Oriol Jardí, Raúl Ariño
Format: 17 x 22, rústica a color
ISBN: 9788416400249

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies