Cinc personatges: Culo_tragón (Òscar Domínguez), Empotrador (David Teixidó), GYMxGYM (Joan Vall), Busco-Novio (Alberto Espinosa) i Discreto (Àlex Marteen). Tots ells al voltant d’una aplicació: Miss Grinder (Irene Hernández). Es tracta de Grinder, el Musical, la nova producció de la Retorcia, companyia de teatre amb unes quantes produccions a les seves esquenes. Des del 2 de juny, han assaltat l’escenari de l’Eixample Teatre a la descarada i amb atreviment. Sens dubte, estant fent molt de soroll.
L’aperitiu van ser un parell de vídeos penjats a la web del musical i a les xarxes socials. D’aquest aperitiu ja vam poder intuir que Grinder, el Musical posaria damunt l’escenari la temàtica homosexual sense cap tipus de censura, ni en arguments ni en llenguatge. Un dels temes, “Tengo un presentimiento” entonat amb afinació perfecta per Alberto Espinosa, segurament es convertirà en la cançó més enganxosa de l’espectacle.
Sexe, amor, malalties de transmissió sexual, amants passius, armaris… Tot plegat té cabuda a Grinder, el Musical. I sense drames. Des del sentit de l’humor, fent l’ullet i interactuant, encara que es reserva algun cop d’efecte que deixa al públic en silenci.
L’aplicació Grinder es personifica en Miss Grinder damunt l’escenari, la mestra de cerimònies que interactua amb la consciència i pensaments de tots els personatges i que ho sap tot de tots. Mereix especial menció la interpretació que de Miss Grinder fa Irene Hernández, de veu tècnicament perfecta, destacant el seu ofici quan va saber mantenir el tipus i sortir airosa d’una estrena en la que van tenir lloc algunes errades tècniques que no van aconseguir entelar un resultat d’èxit.
Per Grinder es creuen tots ells, mentre que a l’escenari es van articulant diverses escenes que ens permeten conèixer les seves inquietuds, pensaments, preocupacions… Una de les millors aportacions de l’espectacle i que més fan gaudir al públic són els números musicals col·lectius, els quals desprenen tota l’energia d’uns actors entregats i compromesos, amb intensitat.
El text de Serena Altair i Davo Marín és intel·ligent, desvergonyit i atrevit. Magistral el monòleg inicial, essent a més ocorrents les lletres de les cançons. Hi ha sentit de l’humor, hi ha profunditat, hi ha reflexió de gènere, de discriminació… I la llista segueix…
En definitiva: s’ha de veure. I més quan ja porta uns quants dies de rodatge. Com el vi, segur que va millorant.
Teatre: Eixample Teatre
Web teatre
Autora del text: Serena Altair
Direcció: Davo Marín
Intèrprets: Òscar Domínguez, David Teixidó, Joan Vall, Alberto Espinosa, Àlex Marteen, Irene Hernández
Envía una resposta