La força de Larsson, l’atractiu de “House” i la intriga de “Twin Peaks” conflueixen en el nou gran fenomen del gènere negre suec. Dels creadors de la famosa sèrie “The Bridge”, és la millor sèrie negra en anys. El seu protagonista Sebastian Bergman no deixarà indiferent ningú. Així es ven “Secrets imperfectes”, de Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt.
Els seus creadors són Michael Hjorth, un dels més famosos productors de cinema i televisió de Suècia i un guionista molt reconegut, el treball inclou els guions de diverses de les pel·lícules de Wallander de Henning Mankell i Hans Rosenfeldt, el principal guionista de Suècia i el creador de la sèrie de televisió de més èxit escandinau de tots els temps: la premiada sèrie policíaca “The Bridge”, que s’emet en més de 170 països
Amb només 16 anys, en Roger Eriksson ja sap què són els problemes. Víctima d’abús a l’escola, es va buscar la vida per encaixar a l’institut, però ho va fer de la pitjor manera possible i ha acabat malament: amb més de vint punyalades al cos i sense cor. Ara, un brillant equip de policies, dirigit per l’expert criminòleg Torkel Torsten i on s’hi acaba encabint l’eminent psiquiatre criminal Sebastian Bergman, que té temes personals a resoldre, segueix la pista a l’assassí d’en Roger. Però tot són culs de sac i secrets pertot arreu.
“Secrets imperfectes” és el primer títol de la sèrie de Sebastian Bergman. Per una banda un joc de nines russes on cada peça n’amaga una altra a l’interior, un misteri de mal resoldre i una trama addictiva fins al final. Però com tota bona novel·la nòrdica hi destaca com s’endinsa en el rerefons de la societat, sobretot de les famílies que es troben ben lluny de ser perfectes. Per sobre de la trama de l’assassinat destaca com es va mostrant, al mateix temps que s’estan trobant les claus del crim, el perfil dels protagonistes, les seves vides, les seves motivacions, els seus secrets… De tots els personatges el més interessant és Sebastian Bergman, tot un doctor House com diu la promoció. Un tio egoista, cruel, machista, que cau malament en muchos moments, però amb una gran capacitat d’atraccció. Tot un heroi negatiu.
La trama de tota la novel·la evoluciona a foc lent. No és un thriller d’acció trepidant, sí psicològic. De mica en mica, entre girs i descobriments de tota mena dóna a conèixer la veritat dels personatges, sobretot les seves misèries. El millor, el desenllaç de la història de Bergman, qui protagonitza un cliffhanger majúscul, que deixa al lector esperant al següent llibre…
Envía una resposta