Sempre disposada a fer-nos descobrir nous autors, Impedimenta ens porta “La musa oscura”, el primer lliurament d’una saga policíaca que li ha valgut a Armin Öhri el European Union Prize for Literature.
En el Berlín de 1865 una dona és assassinada de manera brutal. Julius Bentheim, un jove estudiant de Dret que, gràcies al seu talent com a dibuixant, gana una mica de diners realitzant esbossos d’escenes de crims, col·labora amb la recerca. Tots els indicis apunten a la culpabilitat de l’excèntric professor de filosofia Botho Goltz, començant per la seva pròpia confessió dels fets. No obstant això, quan el presumpte assassí és finalment portat davant la justícia, farà gala d’una astúcia tan maquiavèl·lica —no hi ha arma homicida, no hi ha mòbil i la policia fins i tot ha fet desaparèixer sense saber-ho algunes de les proves— que acabarem preguntant-nos si Goltz pagarà pel seu sòrdid crim o si aconseguirà justificar davant tots la seva innocència
En principi estem devant d’una novel·la de detectius pura i dura, amb un cas clar i amb un judici realment intens que no ens deixarà indiferents. Armin Öhri ambienta la seva novel·la en el Berlín del segle XIX, amb una documentació exquisida, que ens fa voler saber més d’aquest lloc i aquest temps. Aquesta ambientació li permet jugar amb les idees polítiques i filosòfiques de l’època i amb els costums, i en tractar-se d’un autor contemporani, no escatima a l’hora de reflexionar també clau del present. Tot això forma part d’un subtext molt present al llarg de la novel·la, tant en les trames de la recerca i el judici de Goltz com en les trames que envolten al protagonista, Julius Bentheim.
Ja centrant-nos en la trama detectivesca, Öhri sorprèn al no caure en tòpics a l’hora de narrar-la. El personatge de Goltz està mil·limètricament dibuixat en tota la seva maldat, en aquesta cerca incansable per aconseguir l’assassinat perfecte. Els seus raonaments són complexos i elaborats, capaços de deixar callat a qualsevol que intenti refutarlos, i aquesta perversió moral i psicològica fa que ens preguntem tota l’estona si el mal va a triomfar i si a més va a fer-ho de forma convincent. Aquest joc de personalitats, aquesta dualitat entre el mal pur i la resta de personatges, que acaben revelant-se com més matisats i més grisos del que crèiem al principi, és l’atractiu principal de l’obra, una lluita de titans que enganxa al lector fins a les últimes pàgines. I en aquestes últimes pàgines és on trobem una cosa poc habitual, un desenllaç extraordinàriament potent, inesperat i que obre moltes portes i la possibilitat (i el desig) de seguir gaudint de més obres dedicades a Julius Berntheim.
“La musa oscura” no és una obra de detectius convencional. Agradarà més als quals gaudeixin amb la intriga més psicològica, als quals no temin que les reflexions filosòfiques i morals es filtrin entre les gotes de sang i les armes homicides, als quals estiguin disposats a tolerar que el mal triomfi. Armin Öhri ha fet un molt bon treball i esperem que Impedimenta segueixi fixant-se en aquest autor en el futur.
Envía una resposta