El día de Julio
10Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Gilbert (Beto) Hernández és tota una llegenda del còmic underground, és un dels mítics Hernández brothers que van revolucionar l’escena en la Califòrnia dels anys vuitanta mitjançant la revista Love & Rockets. En aquesta publicació es podien trobar històries soltes de cadascun d’ells, algunes serialitzades i altres autoconclusives però totes amb un marcat toc personal: Jaime Hernández parlava de joves chicanos a l’escena punk de Califòrnia. Les seves històries van marcar a generacions senceres de joves que recorden Love & Rockets (o els recopilatoris posteriors) com alguna cosa molt més que un còmic. Encara recordo al director de teatre, Iván Morales, parlant-me de Jaime Hernández amb els ulls encesos, recordant els seus anys a Estats Units i el molt que li va influir l’autor. D’altra banda, Beto es centrava més en les seves influències del realisme màgic, narrant històries en un poble anomenat Palomar, un lloc fictici situat en una zona no especificada de l’Amèrica Central. Palomar és un contenidor on dipositar totes les obsessions de l’autor i així narrar-les de manera serialitzada. Com el Macondo de García Márquez, La Comala de Juan Rulfo o el Yoknapatawpha de Faulkner, en Palomar pot passar qualsevol cosa.

Julio viurà cent anys. Neix a la primera pàgina, en 1900, i en mor l’any 2000. Al costat d’ell, la seva família i amics veuran passar el segle XX, el segle de les guerres i dels drets socials. Un segle ple de mort, somriures interessos amorosos i desgràcies.

Abans de començar el còmic, Beto ens regala una pàgina amb un graciós arbre genealògic dibuixat. Potser al seu moment era d’ajuda ja que la sèrie, en el seu format original, es va publicar per entregues i hi ha tota una evolució de temps i una gran quantitat de personatges. Però en aquest format, per cert, a un preu ridícul de dotze euros, els personatges són fàcils de reconèixer, Beto dibuixa algun tret característic a cadascun d’ells i tots tenen una (sorprenent) expressivitat en la (aparent) senzillesa del dibuix.

"El Día de Julio" Beto Hernández. Ed. La Cúpula.

Un altre punt a destacar és l’habilitat de Beto Hernández amb les el·lipsis. La narració flueix de manera elegant, passen anys, dècades i el lector va de vinyeta en vinyeta sense la menor sensació de brusquedat. El día de Julio és un còmic fàcil de llegir que té aroma de gran saga familiar, comparable amb qualsevol obra de qualsevol gènere. A les seves pàgines viuen fins a sis generacions de la mateixa família i així és possible una gran quantitat de gèneres. Podem trobar un relat extremadament sensible i en passar la pàgina hi ha un detall cruel o un fet que marcarà als fills dels protagonistes. Com la vida mateixa.

Veure al protagonista, a Julio, en el seu primer dia de classe amb una emoció que contagia a lector, això és molt difícil d’aconseguir, i en quatre vinyetes sense text dóna un gir a la història que deixa petrificat al més insensible. Hi ha molts exemples, com el surrealista moment en què es perd el pare de Julio o la bella història del descobriment de la seva sexualitat per part de Julio Tomás. En qualsevol cas no creguin que el relat es polaritza entre la bellesa i la crueltat, aquí està el secret de Beto Hernández, tot està banyat amb un fi sentit de l’humor i aquesta sensació de que tot és possible que solament un mestre pot aconseguir.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page



Editorial: La Cúpula
Web editorial
Pàgines: 116
Preu: 12 €
Guió: Beto Hernandez
Dibuix: Beto Hernandez
Format: Rústica, blanc i negre, 16,3 x 24
ISBN: 9788416400263


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies