"L'aniversari" d'Imma Monsó
6.5Valoració
Puntuació dels lectors: (3 Vots)
1.7

En la seva nova obra, “L’aniversari”, Imma Monsó aposta per l’intriga de caire psicològic. Hi ha poca acció, molt de desenvolupament de personatges i dues històries que acabaran relacionades de forma una mica inesperada. El resultat és interessant però es veu innecessàriament allargat.

Una parella entrada en els quaranta anys xerra mentre circula dins d’un cotxe, tot pujant una carretera de muntanya. Només ell sap on es dirigeixen, ja que el “regal” sorpresa que li vol oferir l’ha esta treballant i preparant durant molt de temps, en un intent desesperat per sorprendre-la i resultar imprevisible als seus ulls. Tot i que estan ben avinguts, ella no sembla gaire enamorada. Paral·lelament, dues criatures surten a jugar pel bosc. Quina relació tenen amb la parella? Com i quan s’encreuaran les seves vides?

És interessant saber d’on sorgeix aquesta novel·la per comprendre les coses positives que té, i també les negatives. L’autora va rebre l’encàrrec d’escriure una peça teatral per representar al Grec de Barcelona. L’únic requisit era que havia de durar 12 minuts i l’escena s’havia de desenvolupar a l’interior d’un cotxe. Monsó va escriure una escena que li va deixar ganes de més, de saber més dels personatges, de desenvolupar més una trama de terror quotidià. I després d’un temps va donar forma a aquest llibre.

Els punts forts de “L’aniversari” són uns personatges ben dissenyats, molt realistes i construïts amb molt de detall. El seu transfons és atractiu pel lector i l’evolució al llarg de la novel·la és conseqüent i acaba estant condicionada per la relació entre les dues històries. Em refereixo aquí a tots els personatges, els dos adults que es troben al cotxe i els dos nens que juguen al bosc. Uns seran molt importants per la història dels altres, però no es pot dir més per no espatllar el desenvolupament de la trama. L’altre aspecte positiu és tota la temàtica relacionada amb la comunicació, la paraula i les històries, que tant obsessiona a un dels protagonistes adults i que és un important element de creixement pels dos nens. Aquí Monsó utilitza el seu propi talent per jugar amb la paraula per crear una reflexió interna dintre de la novel·la sobre la necessitat de tenir sempre històries que explicar, sobre la necessitat de comunicar-nos d’una banda i d’aprendre a comunicar-nos sense paraules de l’altra.

Al costat d’aquests punts tan positius ens trobem el principal problema de la novel·la: la peça de teatre de 12 minuts no dona per gairebé 300 pàgines de llibre. Així, tot el que funciona bé al principi es fa tediós en arribar a la segona meitat de la novel·la, totes les converses i els jocs infantils que fascinen en les primeres pàgines, ja no sorprenen quan la novel·la ha d’arrencar amb més força. I en arribar esgotats al final, és difícil que el que la autora pretén funcioni i s’acaba llegint en mode automàtic.

És una pena que “L’aniversari” no tingui 80 o 90 pàgines menys. Hauria estat rodona, hauria aprofitat les seves virtuts al màxim. Però amb l’extensió final tot s’acaba diluint i ens trobem amb una novel·la correcta però lluny de l’excel·lència.



Editorial: Columna
Web editorial
ISBN: 978-84-664-2064-8
Pàgines: 304
Preu: 20,00 €


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies