Pretty
7Valoració

Partint d’un text de Neil Labute i amb direcció de Marília Samper, la companyia Sixto Paz porta a La Villarroel Pretty, una reflexió sobre els condicionaments que la bellesa i les superficialitats sobre el nostre aspecte físic tenen a la nostra vida i a les nostres relacions. Una comèdia àcida sobre les nostres dependències respecte a valors molt més que qüestionables.

L’Edu i la Meri i la Carla i el Toni són dues parelles d’amics, on tots menys la Meri, treballen a la mateixa empresa. Un comentari presumptament despectiu sobre l’aspecte físic de la Meri per part de l’Edu (la seva parella) al seu amic Toni arriba a oïdes de la perjudicada mitjançant la Carla (Mariona Ribas), amiga de la Meri i parella d’en Toni (Joan Carreras) . I ja la tenim liada.

L’espectacle comença fort, amb la discussió entre la Meri (Sara Espígul) i l’Edu (Pau Roca) arrel del comentari desafortunat i les explicacions que la Meri li demana a la seva parella, recriminant-li que el comentari sobre el seu aspecte físic és despectiu i que condiciona totalment la seva relació, perquè el concepte que ella tenia d’ell i el que ella es pensava que ell tenia d’ella mateixa, ha canviat totalment. La frase sembla enrevessada, però és que la comèdia ho és talment així: partint de un comentari que podria haver estat fútil i sense cap més importància, tot es va complicant de la manera més tonta. Com diu el fulletó promocional de l’obra, l’equació emocional es va complicant exponencialment. I és tal qual això: arrel d’un comentari sobre la bellesa, les relacions dels quatre amics es van complicant i complicant i entraran en joc traïcions, infidelitats, insults, sospites i baralles.

Es tracta d’un text àgil, modern i divertit, que parla de molt més que no pas només de l’obsessió per l’aspecte físic de la societat actual, sinó que rere aquesta observació de la qual parteix la història, es parlen de molts altres aspectes de les relacions, l’amor i l’amistat. I també del concepte d’autoestima i de com aquest es pot veure seriosament condicionat per la opinió dels altres (ja ho deia Sartre, “L’infern són els altres”).

És de destacar la direcció d’actors, que són els que milloren i donen entitat al text, i especialment a Sara Espígul, que està superba. És divertida, histèrica, histriònica, tendra i meravellosa. Fa que empatitzem amb el seu personatge malgrat la histèria que destil•la per moments, perquè la Meri (ni se t’acudeixi dir-li Meritxell) es fa estimar, i això és més mèrit de la Sara Espígul que no pas del propi text.

En definitiva Pretty és una obra fresca, dinàmica i divertida, que acaba de manera una mica abrupta i desesperançada i malgrat això no deixa pas mal gust de boca, sinó tot el contrari. Una recomanació per a que no us la perdeu, que només estan fins el dia 12 de juny.



Teatre: La Villarroel
Web teatre
Autor del text: Neil LaBute
Direcció: Marilia Samper
Intèrprets: Joan Carreras, Sara Espígul, Mariona Ribas i Pau Roca

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies