Las últimes pel.lícules que s’han pogut veure a la competició de Canes han estat la molt esperada ‘Elle’, que reuneix al director holandès Paul Verhoeven amb la francesa Isabelle Huppert, el vistós però buit retrat del món de les models que ha presentat el danès Nicolas Winding Refn a ‘The Neon Demon’ i la darrera pel·lícula que es va afegir a la llista del festival, ‘The Salesman’ de Asghar Farhadi.

El director holandès Paul Verhoeven torna a la competició del Festival de Canes, després d’haver-la inaugurat al 1992 amb ‘Instinto Básico’, amb Elleadaptació de la novel.la ‘Oh…’ de Philippe Djian protagonitzada per una Isabelle Huppert superba.

L’actriu francesa interpreta a Michéle, la propietària d’una empresa de videojocs que a pesar d’un dur passat viu la seva vida com vol. A l’arrencada de la pel·lícula és violada a casa seva per un desconegut.

Elle’ és una comèdia negríssima, amb un humor pervers, desinhibida a l’hora de tractar temes escabrosos i imprevisible i lliure en el seu desenvolupament. No és que sigui políticament incorrecta. Dóna la impressió de que ‘Elle’, pel·lícula i personatge, simplement no coneixen aquest concepte.

Però si bé ‘Elle’ és una pel·lícula dominada per la presència del seu personatge protagonista, està plena d’una galeria de secundaris a cada qual més atractiu. Personatges dels que només coneixem uns detalls, que en unes poques frases o uns minuts aconsegueixen atraure l’interès de l’espectador i conformen una amalgama irresistible.

Elle Cannes Paul Verhoeven Isabelle Huppert

El guió, escrit per David Birke, està ple de situacions que en altres mans podrien haver estat escabroses i morboses, però la falta de dramatisme, de complexes i de prejudicis amb què les tracta, converteixen ‘Elle’ en una successió de sorpreses en les que tot pot passar.

La posada en escena de Verhoeven és dinàmica i desinhibida, amb un ritme vibrant i una atenció continua als detalls i als petits gestos que aconsegueixen la complicitat de l’espectador.

Després de guanyar el premi al millor director a l’edició de 2011 del festival per ‘Drive’ i provocar divisions enfrontades el 2013 per ‘Only God Forgives’, el danès Nicolas Winding Refn ha presentat The Neon Demon, un malson ple de colorins i disseny sobre el món de les models.

La trama principal de ‘The Neon Demon’ es centra en l’ascens d’una adolescent acabada d’arribar a Los Angeles, interpretada per Elle Fanning, per triomfar com a model. El seu èxit provocarà l’enveja de les seves companyes / competència que faran tot el possible per prendre-li, en una trama que recorda a grans trets a la de ‘Showgirls’, precisament de Paul Verhoeven, si bé aquella s’ambientava en el món de les ballarines de Las Vegas.

 neondeamon

Nicolas Winding Refn, o NWR com diu la marca que el director danès s’ha inventat per aquesta pel.lícula i que ens mostra als títols de crèdit inicials, converteix ‘The Neon Demon’ en un festival d’imatges de disseny, de seqüències visualment impactants als sons atronadors i oportuns de Cliff Martinez, però buides i trivials en coherència amb el missatge de la pel.lícula. Pura estètica de publicitat de luxe. Un buit i una trivialitat accentuats per la contínua dilatació del temps de les seqüències que acaba per esgotar davant de l’abús permanent d’aquest recurs. Una bellesa buida l’objectiu de la qual, en molts moments, sembla ser alimentar el morbo i el voyeurisme de l’espectador.

L’iranià Asghar Farhadi, guanyador de l’Ós d’Or de Berlín per ‘Nader y Simin, una Separación’ i que va debutar a la competició de Canes el 2013 amb ‘El pasado’ per la que Bérénice Bejo es va endur el premi a la millor actriu, ha presentat ‘The Salesman’, amb la que torna a Teheran en un nou retrat de la classe mitjana acomodada del seu país.

La pel·lícula arrenca quan un matrimoni es veu obligat a traslladar-se per culpa d’unes obres, perquè l’edifici on viuen està a punt de caure. Un cop instal·lats al seu nou apartament, un incident provocat per la confusió relacionada amb l’anterior inquilina posarà a prova les relacions del jove matrimoni.

Taraneh Alidoosti The Salesman Cannes

The Salesman’ manté les característiques del cinema de Farhadi, relacions familiars, la llar com element de referència i un fet puntual i inesperat que farà saltar l’equilibri més o menys (in)estable que existia fins aquell moment. En aquesta ocasió, el guió de Farhadi introdueix un element addicional, el matrimoni protagonista participa en un grup de teatre que està preparant ‘Muerte de un viajante’ d’Arthur Miller, i el que passi a les seves vides reals afectarà a la seva forma d’encarar la representació de l’obra i viceversa.

Amb aquests elements, Farhadi construeix un conte sobre la venjança, la defensa i el rescabalament de l’honor, així com sobre les relacions de parella entre home i dona a l’Iran actual però amb lectura universal, explicat amb solvència i intel·ligència, sense caure en el maniqueisme o el victimisme gratuïts, a pesar de que per moments la relació entre els dos plans de la narració (l’obra de teatre i la realitat) resulti massa tènue.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies