El rei borni
4Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

L’Ignasi és un manifestant que va perdre un ull a causa de l’impacte d’una pilota de goma. El David és l’antidisturbis que va disparar aquella pilota. Per casualitats de la vida, es troben durant un sopar de parelles i comença així un conflicte d’ideals i principis.

Estem en època de peŀlícules sobre homes oposats pels seus ideals: Batman contra Superman, Captain America contra Iron Man o Ignasi contra David (sí, un símil una mica estrany, però té una explicació). Però així com en els dos primers casos se’ns aporten dues visions diferents del mateix conflicte i, tot i que sempre ens decantarem per un dels dos, podem arribar a empatitzar amb les dues parts, en el tercer cas això no passa.

“Ens coneixem de la Penya Espanyolista? O del Club de Karate de Badalona?” Si haguéssim de triar una paraula  per definir aquesta pel·lícula, seria classista. Bé, i masclista, també. I, fins i tot, racista. Ho té tot: personatges masculins totalment estereotipats i plans, personatges femenins per omplir sense cap tipus de finalitat més que ser l’objecte de conflicte, un guió bàsic i ofensiu que busca contentar a les classes altes barcelonines, i una mostra perfecta del mal que fa la poca documentació i el fet que hi hagi escriptors que no sàpiguen fer bé la seva feina.

Ens trobem aquí amb un conflicte prou interessant com és el d’un manifestant que va perdre un ull a causa d’una pilota de goma i el seu retrobament amb l’antidisturbis que la va disparar. Però també ens trobem aquí amb un fet que, desgraciadament, cada cop és menys insòlit: un equip creatiu que té una responsabilitat tan gran com és explicar aquesta història i decideix convertir-ho en una pantomima per tal de riure’s d’uns i altres sense pensar en les conseqüències.

El rei borni

I és que, al cap i a la fi, comptes amb les actuacions majestuoses de Miki Esparbé i Alain Hernández. No necessites fer res més. Però això no és queixar-se perquè sí, és queixar-se perquè no pot ser que acceptem productes com aquests i prou. No pot ser que una classe alta i privilegiada es posi com la víctima d’una classe baixa i inculta, culpant-la de tots els seus mals. Perquè, fora del conflicte bàsic del film, aquest és el missatge que sembla voler transmetre l’autor (i dic “sembla” perquè tinc fe en la humanitat).

En cap moment arribem a empatitzar amb l’antidisturbis, no es fa cap esforç per veure’l també com una víctima del mateix govern que controla la vida del manifestant, no té cap tipus d’evolució personal: és un egoista que només vol fer-se amic del personatge d’Esparbé per tal de recuperar a la seva dona, però que mai serà capaç d’entendre la lluita del poble (és a dir, que és víctima d’una exclusió social implacable).

En definitiva, i per no omplir més línies sobre el mal que fa una pel·lícula com aquesta no només als que cometen la injustícia sinó als qui lideren la lluita, només posaré d’exemple els adolescents que, en ser majors d’edat, s’apunten a l’exèrcit per morir pel seu país, després que un govern els hagi menjat el cap. Si creieu que ells també són els culpables de tots els mals de la gent dels barris alts de Barcelona, aneu a veure El rei borni. Si creieu que, en comptes de culpar als nens, s’ha de culpar als pares, seguiu amb la lluita del dia a dia, i seguiu creant formes d’art que defensin de veritat els ideals de la democràcia i la igualtat.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X