Scalped
10Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

ECC reedita la sèrie completa de Scalped, en cinc tombs amb noves portades i amb material inèdit sobre el seu procés creatiu. Una obra que després de diversos anys, multitud de lectors fidels al seu gènere negre vam arribar al final del camí, deixant-nos completament orfes. Repetim?

Jason Aaron i R.M. Guéra han aconseguit amb només seixanta números crear tot un petit univers de color fosc, fosquíssim. Però això sí, d’una gran riquesa argumental i visual.

Intentaré resumir breument l’argument d’aquesta obra (voldria advertir que serà inevitable per a un servidor no fer servir continus spoilers durant tot l’article): Dashiell Cavallo Terco va abandonar en l’adolescència la reserva índia Prairie Rose. Ningú sap on ha estat ni què ha fet i ara ha tornat com agent encobert del FBI per empresonar el cap tribal Lilcoln Cuervo Rojo. Aquest s’ha fet amo i senyor de tota la zona i va estar present a l’assassinat de dos agents del FBI -en els turbulents anys setanta- quan era membre del Red Power-. L’agent especial Nitz porta des de llavors intentant empresonar-lo sense èxit i utilitzarà a Dash o a qui sigui per aconseguir-ho.

Aaron cita, o fa homenatge, a una gran sèrie d’autors de còmic, novel·la negra, cinema i/o televisió. El mateix guionista ha reconegut les moltes similituds que hi ha entre el punt de partida de la seva obra i el film “El clan dels irlandesos” (State of Grace, Phil Janou). En diverses entrevistes Aaron cita la sèrie  d’HBO, The Wire, com una gran influència. És més, recordo la introducció que va escriure per a “Criminal”-d’Ed Brubaker-que comentava que, per a ell, la quarta temporada de la sèrie de David Simon era el millor que li havia passat a la televisió. Entre noms de personatges o llibres que aquests llegeixen durant la sèrie, podem dilucidar altres referències. Dos exemples: el protagonista es diu Dashiell (Hammet?) Cavallo Terco, la filla de Cuervo Rojo es diu Carol (James?) Ellroy. També, en un dels darrers números podem veure en Cuervo Rojo llegint obres de Cormac Mcarthy.

Portades originals dels 4 primers números de "Scalped".

Amb aquest riquíssim ventall de cultura noir, els autors ens submergeixen en un terreny en el qual ens sentim còmodes. Sabem les regles però, si aprofundim, en realitat ens és molt desconegut, la qual cosa és apassionant. M’explico. Sens dubte estem davant d’una gran sèrie d’arquetips i situacions molt reconeixibles per a qualsevol lector que mínimament li agradi el gènere criminal, però Aaron ens ho serveix en un context nou, fascinant: les reserves índies als Estats Units. Tot d’una descobrim horroritzats que les activitats mafioses o policials dels protagonistes es desenvolupen en aquesta mena d’estat dins un altre estat (les reserves tenen legislació sobre l’alcohol i el joc pròpies, fins i tot policia tribal) que no és res més que un petit país del tercer mon dins el -suposat- país més poderós i ric del planeta. Tot això li serveix per aprofundir en l’aspecte que fa el gènere negre més ric i profund, la crítica social.

I per això el nivell de documentació que ha precisat la sèrie ha d’haver estat impressionant. Aaron i Guéra ens submergeixen en les entranyes d’aquesta fictícia reserva amb molta precisió i molta mala llet. Aquí, no només es mostren tirotejos, dones exuberants i intrigues, també tenim una reflexió molt personal sobre temes tan punyents com l’avortament, l’homosexualitat, els llaços familiars, les drogues o el racisme. El que aquí se’ns presenta és la Història dels Estats Units d’Amèrica.

Personatges de "Scalped".

Aaron es serveix d’una fascinant galeria de personatges per poder donar-li profunditat a la sèrie, tocar tots els aspectes d’aquesta societat tan malalta. És curiós veure com ningú es cau bé, ningú no té la mínima estima per l’altre, i quan això succeeix acaba en tragèdia: per posar un exemple la relació amorosa entre Dash i Carol -que per cert es contraposa meravellosament a la relació que tenen els dos vells al llibre “El blues de la reserva”-.

Especialment tristes i nocives són les relacions entre pares i fills: Dash i Gina Cavallo Terco, Lilcoln Cuervo Rojo i Carol Ellroy, Mamá i Dino Oso Pobre -aquest últim te un arc de transformació molt interessant durant tota la sèrie-.

Però no tot és profunditat de missatge en aquesta sèrie. El gran encert és contraposar aquestes reflexions de tall gairebé sociològic amb vibrants i emocionants històries de to negre i fins i tot de film d’acció, on veiem passar a tot tipus de personatges enfrontant, patint o practicant sexe amb Dash. Tenim històries detectivesques clàssiques protagonitzades per l’agent Caido, hi ha una femme fatale Carol Ellroy que porta -literalment- a la perdició al nostre protagonista. Tenim, fins i tot, relats de tall fantàstic o psicodèlic que semblen escrits per Nick Cave (el que passa amb en Catcher em recorda poderosament al film “The Proposition”).

Tensió sexual a "Scalped"

I, per descomptat, aquesta no podria ser una gran sèrie sense una galeria de dolents cadascun més psicòpata o malalt: Mr Brass es un torturador professional de la màfia Hmong-, Diesel un blanc que creu ser indi i que protagonitza una història d’allò més cruel, Wesley Willeford es un estafador de raça negra que es disfressa hàbilment per passar desapercebut i protagonitza una de les històries millors escrites de la sèrie, o en  Shunka, mà dreta de Cuervo Rojo i que amaga un secret sobre la seva vida privada-…

De l’apartat gràfic s’encarrega R.M. Guéra, dibuxant d’origen serbi però establert a Barcelona des de l’esclat del conflicte balcànic. El primer que cal dir és que és el dibuixant perfecte per a la sèrie, la seqüenciació és totalment cinematogràfica li aporta el dinamisme que necessiten els textos d’Aaron i quan ha d’emfatitzar un enfrontament físic o emocional ho fa amb molta saviesa.

Vinyetes de "Scalped" per R.M. Guéra.

Una altra gran aportació és la subtil diferència gràfica quan hi ha un dels molts i recurrents flashbacks. És subtil, artísticament brillant però ben integrat en el conjunt. Només es pot retreure a la col·lecció la utilització d’alguns dibuixants que, és obvi, no arriben al nivell de Guerà. Per a una sèrie tan curta, podrien coordinar millor. Per altra banda, també destacar les portades de Jock (Mark Simpson). Aquest artista àmpliament reconegut per Juez Dredd o The Losers és el vèrtex que fa que la sèrie sigui un conjunt perfectament orquestrat. Les seves portades són preciosistes però no sobresurten del conjunt. Aporten la informació necessària, tant gràfica com argumental.

No diré res més, tant és si us interessa o no el gènere negre; si llegiu aquesta sèrie quedareu totalment atrapats. És una obra mestra.



Editorial: ECC
Web editorial
Pàgines: 296
Preu: 29,00 €
Guió: Jason Aaron
Dibuix: R.M. Guéra
Format: Cartoné a color
Edició Original: Scalped deluxe edition book one


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies