M’ha caigut a les mans el primer número de la nova sèrie de MIDNIGHTER: LA BÚSQUEDA. I està clar que no m’ha deixat indiferent.
Com passa amb alguns personatges especials, aquells que acaben deixant una petjada profunda en la ment dels lectors, Midnighter entra trepitjant amb força.
Per als que no els resulti familiar el nom d’aquest justicier, direm que va néixer a les pàgines de Stormwatch, a DC còmics i que, ara, estrena partitura en solitari. Un exemplar d’humà quasi-perfecte amb un super-ordinador al cervell que li permet anticipar i simular un milió de vegades qualsevol enfrontament i tots els moviments dels seus contrincants en mil·lèsimes de segon.
L’he anomenat justicier i no heroi. Aquest personatge no pot ostentar aquest títol o, si més no, no tal i com estem acostumats a emprar-lo. Protegeix els indefensos? Sí, sens dubte. I actua pel bé comú. Però no posseeix cap de les restriccions pròpies de la comunitat super-heroica.
Porta màscara, sí, però no amaga mai la seva identitat. De fet, relata les seves activitats a parelles eventuals o persones a qui acaba de conèixer per que sàpiguen amb qui estan (fins i tot té un compte de twitter.) I és que aquest personatge no té un alter ego, no té cap altre nom (i si el tenia, el va oblidar fa molt, víctima de manipulacions mentals i esborrats de memòria). Ell és, simplement, Midnighter. Les vint i quatre hores del dia.
No té cap tipus de recança en matar o ferir molt greument els que ell considera criminals. Ben al contrari, espera amb sàdic delit la oportunitat de fer mal “creativament” (per emprar els seus propis termes) a qui ho mereixi. Afortunat aquell que gaudeix amb la seva feina.
Ens trobem davant la figura d’un anti-heroi, molt més proper d’un Punisher o d’un Moon knight o, fins i tot, d’un Wolverine. Algú per qui el codi ètic passa per fer justícia, no lleis. Algú que pot sembrar de cadàvers els carrers d’Oakland per rescatar una nena segrestada, algú capaç d’inspirar tanta por com per fer fugir dimonis alienígenes en veure’l.
Midnighter no és un heroi. És un justicier. Un lluitador.
Però, què encarna realment aquest personatge?
Aquest còmic és, en la meva opinió, una oda a la llibertat. El protagonista (la identitat super-heroica del qual és pública, recordem-ho) és obertament homosexual i gaudeix d’una promiscuïtat relatada gràficament i amb detall. Per bé que, afortunadament, hi ha cada cop més actius meta-humans que pertanyen al col·lectiu gai, arrabassant als prejudicis qualsevol absurda incongruència que pugui imaginar-se entre els principis morals, la capacitat de ser un heroi i les preferències sexuals, Midnighter sorprèn per la seva cruesa, la seva absoluta manca de màscara.
No té, tal i com hem explicat, les restriccions morals que convertirien les seves activitats en una successió de difícils decisions ètiques i de mostres esgotadores d’autocontrol. Ell decideix implicar-se en una causa i, a partir d’aquí, s’emporta per endavant a qui s’hi oposi.
Per últim, posseeix un dispositiu de portals espacials, més semblants a la tecnologia de vòrtex que a la tele-transportació, permetent-li situar-se en qualsevol punt del planeta només creuant la porta de casa seva.
Llibertat de moviment, d’acció i de identitat. Tresors que impliquen forçosament una certa sensació de solitud, una tret que, en el fons, escau a un personatge com aquest.
En quant a la pròpia factura del còmic, trobo que el guió de Steve Orlando (a qui hem vist també en Batman i Robin ETERNAL, o JLA: DARKSEID WAR) és directe i punyent. L’apartat gràfic, però, és acceptable sense més. Els dibuixos de ACO, Alec Morgan i Stephen Mooney són eficaços en quant a la acció i el dinamisme original de les vinyetes, però no estan a la alçada d’una força de la natura com és Midnighter. Els falta detall i substància, densitat per evocar el sang i fetge en que s’ha de banyar un personatge com aquest.
Amb tot, un còmic notable i un personatge captivador del qual haurem d’esperar a seguir les properes aventures per veure si esclata en totes les seves facetes i si conquista el firmament o cau pel seu propi pes en el polsegós carreró l’anonimat.
Editorial: ECC
Web editorial
Pàgines: 144
Preu: 13,95 €
Guió: Steve Orlando
Dibuix: Aco, Stephen Mooney
Format: Cartoné, a color
Edició Original: Midnighter núms. 1 a 6, Nightwing/Oracle núm. 2 USA
Envía una resposta