Amb noms al seu darrera com Terry Jones, Monty Phyton, Simon Pegg, Robin Williams i Kate Beckinsale, “Absolutamente todo” és una comèdia facileta i amb un punt barroer que promet més del que acaba complint.
Una junta alienígena (les veus de la qual pertanyen ni més ni menys que als Monty Python) dóna a un home qualsevol l’habilitat de fer tot el que li sembli. Si demostra que pot fer servir els seus poders per al bé, convidaran la Terra a afegir-se al consell de savis interplanetari. Si no, simplement destruiran el planeta, aquest és el punt de partida d’”Absolutamente todo”.
Si us dic Terry Jones, el director d’aquest film, potser no us dono cap pista. Però si us dic Monty Phyton ja podreu deduir que “Absolutamente todo” no fa plorar -si us agrada, clar-. Terry Jones ha dirigit les pel·lícules ideades pel grup, com “La vida de Brian” (79) o “El sentido de la vida” (83). Això són paraules majors, companys i companyes.
“Absolutamente todo” és una comèdia fantàstica, amb l’enginy surrealista i la ironia que caracteritza el genial humor dels Python. Simon Pegg és l’home qualsevol que rebrà els poders. Com podeu imaginar, poder aconseguir qualsevol cosa només desitjar-ho no serà tan fàcil. Kate Beckinsale és, precisament, una d’aquestes coses que el nostre protagonista desitja d’allò més. A més en el film s’hi pot trobar amb un homenatge pòstum a Robin Williams qui es va encarregar de posar la veu a Dennis, un gos molt especial, en la versió original.
Aquesta comèdia de Jones és d’aquelles d’humor fàcil, de sal gruixuda, un punt barroera i escatològica. Sí, “caca, culo, pis”. És inevitable que recordi a films “Como Dios” però dotant a l’argument de matisos surrealistes amb aquesta cort extraterrestre generadora del detonant de la trama. El fet és que a “Absolutamente todo” s’hi ha d’entrar. O et fa gràcia a la primera o ja pots sortir del cinema per què no millora ni fa cap gir espectacular. El seu argument i el desenvolupament de trama és el que és i no pretén massa reflexió sobre els perills del poder infinit. Mentre avancen els minuts, la repetició de gags acaba cansant i pot fer que si no hi has entrat, l’acabis odiant definitivament.
Si us serveix d’alguna cosa, jo vaig riure però també la vaig oblidar fàcilment.
Envía una resposta