Corazón gigante
8Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Alguna cosa està passant a Islàndia. Un país de 300.000 habitants amb una producció cinematogràfica bastant reduïda i pràcticament invisible internacionalment es troba en una situació excepcional. Al 2015 tres pel·lícules islandeses aconseguiren importants reconeixements: Rams va vèncer a la secció “Una certa mirada” del Festival de Cannes, Sparrows guanyà la Conxa d’Or a Sant Sebastià i Fúsi, precedida per una excel·lent acollida a Sundance i Berlín, assolí els tres premis més importants del Tribeca. Aquest darrer film, rebatejat com a ‘Corazón gigante’, s’estrena ara a les nostres sales.

Corazón gigante és la quarta pel·lícula del director franco-islandès Dagur Kári que es va donar a conèixer al 2003 amb Noi the Albino, una petita pel·lícula sobre un singular jove que viu a un aïllat poble a l’oest d’Islàndia. El film va obtenir diversos premis a festivals europeus i va fer avançar ràpidament la seva carrera. El seu segon llargmetratge es va poder veure a Cannes i el tercer comptà amb un gran pressupost i un repartiment internacional encapçalat per Paul Dano i Brian Cox. No obstant, The Good Heart, el seu únic treball estrenat a Espanya fins a la data, va tenir una acollida irregular i fou una experiència insatisfactòria per al cineasta.

Kári va voler tornar als seus orígens i explicar una història senzilla amb un equip reduït i proper. Un dia es trobava a l’aeroport d’Islàndia esperant un avió i va divisar per la finestra tots aquests petits cotxes que passen al voltant dels avions i porten les nostres maletes. A la seva ment començà a crear la imatge d’un gran home tancat en aquests vehicles que semblen joguines i conformar així la metàfora central de la pel·lícula: un home estancat a la seva infància. Així és: el títol remet a Fúsi, un home de mitjana edat amb sobrepès amb una vida que és una successió d’hàbits. Viu amb la seva mare i la parella d’ella, aguanta a l’aeroport on treballa les bromes pesades dels seus companys, i els seus únics interessos són la recreació en miniatura de les batalles de la Segona Guerra Mundial i els cotxes teledirigits. El seu escàs contacte social es redueix a jugar de vegades amb una nena de vuit anys, veïna seva, i a les trucades a un programa de ràdio per demanar cançons de heavy metal.

Corazón gigante

El director, especialista a retratar personatges marginals, desconnectats de la societat, esbossa des de l’inici un retrat psicològic molt complet del protagonista. En aquest sentit, és necessari ressaltar el treball de Gunnar Jónsson com a Fúsi. Format en el món de la comèdia a la televisió del seu país, porta anys exercint com a secundari a produccions islandeses però aquest és el seu primer paper protagonista. Ell és la pel·lícula: la seva presència ho absorbeix tot i ens transmet ingenuïtat, bondat i tendresa a través dels seus gestos i els seus silencis.

Un altre dels encerts del film és el seu to, assossegat, allargant els enquadraments per deixar respirar les interpretacions dels actors, cuidant així els matisos dels personatges, i l’equilibri que existeix entre drama i comèdia: Corazón gigante és una pel·lícula trista i alegre a la vegada. S’emparenta així amb algunes pel·lícules europees dels darrers temps que exploren amb originalitat la soledat i l’(auto)aïllament al que empeny la societat actual a les persones inadaptades, com a Kitchen Stories (Bent Hamer, 2003) o la més recent Blind (Eskil Vogt, 2014).

El guió, obra del propi Dagur Kári, destil·la una certa mirada pessimista sobre la societat islandesa i, per extensió, la de qualsevol part del món, retratat com a espai uniformement hostil en el que la singularitat de Fúsi no encaixa. No obstant, hi ha lloc per a l’esperança, per al canvi. Sí, hi ha una història d’amor, però Kári, afortunadament, defuig els convencionalismes de la tòpica formula “noi coneix a noia” i narra, sense caure en sensibleries, una trobada entre dos personatges abandonats, discriminats per la societat, que es creuen i s’ajuden mútuament. L’acte d’amor del protagonista poques vegades ha significat tant.

A un cap de setmana on s’estrenen una dotzena de pel·lícules, difícilment hi haurà una més emocionant, commovedora i sàviament narrada com Corazón gigante de Dagur Kári. No se la perdin, els conquistarà.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies