“L’univers que planteja l’Iñigo Guardamino reflecteix molt d’allò que socialment ens pot colpejar.”

Natalia Díaz torna als escenaris de nou amb l’autor macarra Iñigo Guardamino del braç. Després de les seves actuacions com a Pedro Arrupe a “Sólo con tu amor no es suficiente” , s’atreveix a reposar una comèdia negra amb un toc més familiar al costat de Rodrigo Saénz de Heredia. En acabar la funció, ens acostem a l’actriu per preguntar algunes curiositats de ” Castigo Ejemplar Yeah ” .

Com a actriu, què és el que t’atreu de l’univers Guardamino?

Doncs si ho pensés racionalment, crec que no sabria què dir-te. Em vaig llegir el text en el seu moment i vaig connectar molt bé amb el sentit de l’humor de Guardamino. Els seus textos tenen diverses lectures: et pots quedar en un nivell o en un altre. Crec (i dic “crec” perquè potser no) que connecto molt bé amb el que l’autor vol comunicar. M’agrada molt, encara que és dificilísim, com combina un gag clàssic de comèdia amb una part poètica del text per exemple. I com a actriu gaudeixo proposant-me reptes com posar en peus aquests textos perquè saps que després de tot el treball tot va fer “pab!” com el pa de pessic.

I concretant en “Castigo Ejemplar Yeah” què t’ha animat a participar en la peça?

De totes les crítiques i conflictes que es plantegen, la que més m’ha tocat és la relació de parella. Aquest plantejament vital que es frustra, per exemple. O, encara que no sóc mare, es planteja aquest possible lligam a la maternitat desencantada perquè se suposa que tot ha de sortir meravellós i pot ser que t’arribi a generar una infelicitat profunda però sembla que no ho pots dir com a dona.

Si classifiquéssim (a grans trets) les obres de Guardamino entre filosòfiques com a “Vacaciones en la Inopia” i “Sólo con tu amor no es suficiente” o domèstiques com a “Huevo” o “Castigo ejemplar Yeah”, amb quina et quedaries?

No sabria dir-te… A mi el text de “Vacaciones en la Inopia” em chifla i em sembla una meravella. “Sólo con tu amor no es suficiente” em “re-chifla” i ho vaig gaudir moltíssim fent de Pare Arrupe. En aquestes dues peces, per l’estructura del text ja es presenten com a molt poc realistes o quotidianes. En canvi, a mi de “Castigo Ejemplar Yeah” m’agrada que tingui una estructura aparentment costumista i t’acabi explotant en un univers que no t’esperes. Pot ser que propostes com a “Castigo…” presentades com a clàssiques et provoquin rebuig però després l’interessant és que dóna la volta. Igualment, no podria triar perquè crec que em quedo amb les dues classificacions.

Natalia DíazCentrant-nos més en el teu personatge: com aquesta mare, sabent les seves circumstàncies i intentant no desvetllar-les, arriba a colar-se en el despatx del director del col•legi del seu fill?

Jo crec que ella, a part de voler ajudar al seu fill, té la necessitat d’aventura que sempre tenim tots. Es té una necessitat d’intentar infringir una regla i aquesta emoció, tenint en compte la vida avorrida que porta el personatge, pot ser que sigui la que porti a aquesta mare a començar la funció.

Com afrontes els grans canvis o les petites incoherències que té la funció?

Doncs això va costar bastant en el seu moment perquè en la primera proposta de muntatge no hi havia ni suport de llum ni res per realitzar aquests salts, transicions i canvis de pla. Una vegada que està solucionada aquesta part tècnica, jo com a actriu no penso absolutament en res. Res. Senzillament, només sé que vaig aquí i salto. Em carrego la transició, que em va costar bastant, i directament vaig.

Ens has dit que no ets mare i interpretes a una mare i a un fill, amb qui et quedes?

Amb la mare. Jo faig de mare i de fill però aquest últim no el sento com a propi. Ho sento com si fos un holograma.

Per acabar… Per què el públic ha de veure aquesta obra i per què ha de recomanar-la?

Doncs han de venir a veure aquesta obra perquè l’univers que planteja l’Iñigo Guardamino reflecteix molt d’allò que socialment ens pot colpejar. Ho fa des del sentit de l’humor i molesta, ofèn i pot incomodar. No és una comèdia fàcil. Fins i tot, si no li agrada a l’espectador també val perquè és un tipus d’univers i denúncia que acabarà reconeixent en altres funcions. A mi, particularment, m’agrada molt identificar les ploma d’un autor i això amb Guardamino pansa. Després el meu company Rodri i jo intentem estar a l’altura i al servei d’aquest text. Però, principalment, haurien d’anar per veure el treball de Guardamino i gaudir-ho o patir-ho.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies