Freeheld, un amor incondicional
6Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Mesos després d’haver-se presentat al Festival de San Sebastián, i de successius retrassos en l’estrena, arriba a la cartellera, “Freeheld”. Film que una de les seves protagonistes i principals avaladores, Ellen Page espera que sigui per les lesbianes un film tant important com ho van ser “Brokeback Mountain” o “Philadelphia” pels homes homosexuals. Però potser perquè precisament ja té tantes predecesores o perquè aquesta sembla rodada en tot moment amb un manual del correcte melodrama sota el braç, no li augurem tanta transcendència.

Freeheld”  ve firmada pel novayorkès Peter Sollet, director que compta amb poca cosa més al seu currículum que l’estimable “Nick y Nora, una noche de música y amor“.  Aquí fa un salt en dimensió de la història i en qualitat de repartiment per abordar l’adaptació al cine d’un cas real. El film és la crònica de la lluita que van protagonitzar una policía de Nova Jersey, Laurel Hester (Julianne Moore), i la seva parella, la Stacie (Ellen Page). Després de conèixer-se, consolidar la seva relació i comprar una casa, a la Laurel li van diagnosticar un càncer de pulmó. Quan començaven a minvar les possibilitats de que superés la malaltia, van reclamar que la Stacie podés gaudir dels beneficis de la pensió de la Laurel i conservar la casa, drets que tenien garantits els matrimonis. Però el fet que elles fossin una parella de fet de dues dones, va portar al comptat a negar-los la petició. Un veredicte que elles no es van resignar a acceptar i que les va portar a apel.lar amb el suport d’activistes pro-igualtat.

Els títols de crèdit finals mostren diverses fotos de la parella a la vida real, instantànies del seu periple que venen a demostrar que el que hem vist a la pel.lícula s’ajusta molt al que van ser els fets reals. I això és “Freeheld”, la narració de forma convencional i gens arriscada d’uns fets dramàtics. La força rau doncs en el què va passar a la realitat i en el que aquest sigui un cas digne de donar a conèixer.

 Julianne Moore, Ellen Page, Freeheld

I en aquest sentit no es pot negar que la situació viscuda per les protagonistes té un punt emotiu i d’interés humà innegable. Però la pel.lícula de Sollet li aporta poca cosa més, entregant un resultat molt de telefilm on tot segueix les pautes esperables fil per randa en un producte com aquest. I en fer-ho, perd tota ocasió de donar la dimensió i transcendencia que es pretenia a la història, quedant-se amb prou feines en l’anècdota del cas puntual, explicat d’una forma molt inferior a tantes altres aproximacions a temes similars.

En tot cas a “Freeheld”, se li pot lloar les bones interpretacions de Moore i Page, els moments més distesos en què apareix Steve Carell (encarna a l’activista pro drets gay Steven Goldstein) i alguns solvents secundaris com Michael Shannon i Josh Charles, però poques qualitats més se li poden destacar.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X