75 años de Green Arrow

Es compleixen 75 anys de l’aparició dels primers còmics de l’arquer maragda de DC. Bon moment per revisar alguns dels moments àlgids de la seva trajectòria en aquest magnífic tom recopilatori d’edicions ecc.

Mort Weisinger i George Papp van modelar a Green Arrow (aquí, Fletxa Verda) com una combinació de Robin Hood i de The Green Archer, personatge d’un antic serial cinematogràfic de Columbia Pictures basat en una novel·leta pulp d’Edgar Wallace. En el cap dels seus creadors hi havia també la referència d’altres emmascarats de la mateixa escuderia com Batman. Les seves primeres aventures en More Fun Comics, que ara podem tornar a gaudir en aquesta edició d’ecc, el presentaven com un clon de l’home ratapinyada amb aires d’Errol Flynn. Més endavant descobriríem que, en cada racó del món, un arquer lluitava contra el crim en una deliciosa història que comença en una convenció mundial de Green Arrows, escrita per Bill Finger i dibuixada per un Jack Kirby que encara no s’havia convertit en The King.

L’arquer mai va ser un dels personatges de la primera divisió de DC. No obstant això, el seu esdevenir a través dels anys ha ofert alguns dels moments gloriosos de la història del comic-book, especialment quan el guionista Denny O’Neil i l’il·lustrador Neal Adams van prendre les regnes de les aventures del personatge durant la mitificada Silver Age. El malestar americà de la dècada dels setanta queda patent des de la primera vinyeta de la convulsa “Els ocells de neu no volen”, en la qual un turmentat Oliver Queen volta pels carrers en plena nit, capficat amb els seus negres pensaments, fins que és atacat per uns drogoaddictes. Inesperadament, un d’ells aconsegueix ferir-lo de gravetat amb una ballesta. Comença a partir d’aquí una història exasperada i magistral en la qual la moral i les conviccions de Queen trontollen quan descobreix que el seu protegit Roy Harper s’ha convertit també en un addicte a les drogues.

Però més enllà d’aquesta cimera del relat superheroic, l’àlbum proporciona més elements d’interès: Un enfrontament amb la Lliga de la Justícia que contribueix a redefinir al personatge, dibuixat pel sempre impecable Dick Dillin i escrit per O‘Neil. Una excel·lent història de l’iconoclasta Alan Moore, amb dibuixos de l’infravalorat Klaus Janson, que mostra un duel entre arquers en el qual resulta ferida la seva companya, Canari Negre. Una excel·lent història d’amor i mort –inèdita al nostre país– dibuixada per Rick Hoberg i guionitzada per un altre dels escriptors (i també excel·lent dibuixant) que més admiro de la Silver Age, Mike Grell; del que algun dia m’agradaria que s’edités en un volum recopilatori el millor del seu imprescindible Warlord. I també una breu i sucosa història d’aroma camp de Scott Beatty i Shawn Martinbrough que destaca pel seu sentit de l’humor.

En definitiva, aquesta edició és una excel·lent oportunitat perquè els col·leccionistes atresorin alguns dels grans moments del còmic de superherois i també perquè els neòfits s’endinsin en les aventures de Green Arrow, una figura sovint amagada darrere l’allargada ombra de Batman i Superman que val la pena (re)descobrir.

Comparteix...

Twitter

Facebook

0

Email

Google

Pinterest

0

Print