La punta del iceberg
7Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

En una de les seus d’una gran empresa, comencen a succeir-se una sèrie de misteriosos suïcidis per part dels treballadors. Una directiva de la seu central haurà d’investigar el succeït i descobrir una veritat molt dolorosa.

Basada en l’obra de teatre homònima d’Antonio Talabares, La punta del iceberg segueix la història de Sofía Cuevas, directiva d’una multinacional, a qui envien a una de les seus de l’empresa per investigar internament uns misteriosos suïcidis que han tingut lloc allà. A mesura que vagi parlant amb els treballadors i avanci la trama, l’espectador i Sofía aniran descobrint que l’ambient hostil i competitiu de l’empresa, així com les condicions inhumanes a les quals sotmeten als treballadors, els porten a un estat límit.

Bé, ho sento, els he mentit. Els he dit que tant l’espectador com la protagonista arriben a aquesta idea a mesura que avança la trama. I la protagonista sí, però l’espectador ja ha arribat a aquesta conclusió en els primers cinc minuts i, per quan surt el títol de la pel·lícula, el públic ja pot saber què ha passat i què passarà.

La punta del iceberg

Així doncs, el guió de José Amaro Carrillo se salva per la fabulosa direcció de David Cánovas, que dibuixa cada escena amb un toc únic perfectament adient per la pel·lícula. L’atmosfera en la qual aconsegueix ficar a l’audiència al director és la via perfecta per tal de transmetre les sensacions que mereixen a cada moment. Uns plans perfectes que, tot i no ser arriscats o mereixedors d’un Oscar, funcionen perfectament i donen un ritme i un estil únics a la cinta.

Maribel Verdú demostra no ser la millor actriu espanyola que molts (inexplicablement) creuen que és. I tot i que en molts moments incomoda la seva presencia a càmera, prova que pot arribar a ser una bona actriu quan comparteix escena amb altres bons actors com Fernando Cayo o Álex García.

Com sempre es diu, La punta del iceberg no és una pel·lícula que marqui una època, o ni tan sols que vagi a ser gaire recordada, però no és un d’aquells productes cinematogràfics infumables als quals ens té acostumats moltes vegades el cinema nacional. El film es fa amè i interessant, fins i tot amb la manca de factor sorpresa. No mereix frase final ben pensada, però si una ullada en tardes de diumenge.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies