Baauer feat. M.I.A. & G-DRAGON – “Temple”

3 anys després de revolucionar les xarxes socials amb els terroristes de “Harlem Shake”, per fi es publica l’àlbum debut de Baauer, “Aa”. Tot un desafiament per al productor de Brooklyn, del que se’n surt ben parat. Idees no li falten, i adrenalina tampoc. Movent-se entre el Hip-hop, el dancehall i l’electrònica, Baauer intenta desmarcar-se del seu propi èxit (“Harlem Shake” s’ha quedat fora del disc), i es fa envoltar d’un exòtic grup de col·laboradors. Pusha T i Future van posar les seves rimes en “Kung Fu”, i Tirzah posa el toc melos al garage de “Way From Me”, dos dels millors temes del disc, al costat de “Temple”, amb el segell inconfusible de M.I.A. i el rapeig de l’ídol de k-pop G-DRAGON. No podia faltar a la nostra PlayList.

Kiiara – “Hang up tha phone”

Als seus 20 anys, aquesta noia treballa durant el dia en una botiga de hardware a Illinois, però a les seves estones lliures es posa a escriure i cantar cançons, i com el món és així de petit, ho acaba petant a Austràlia. El seu primer senzill “Gold”, publicat a finals de l’Octubre passat, va aconseguir el cinquè lloc al país de les Antípodes, amb un so més propi de l’escena pop alternativa dels països freds d’Europa, i una veu que recorda a Lorde o Ellie Goulding. Fa uns dies estrenava el videoclip de “Gold”, amb una imatge i estètica més propera a la de Selena Gómez del que ens podíem arribar a imaginar. Molt més valor té l’EP que acompanya l’estrena del videoclip: “Low Kii Savage”, una interessantíssima col·lecció de 6 temes, entre els que hi trobem aquest “Hang Up tha phone”, un mig temps de base futurista i veu de vellut, que tanca un EP que combina amb encert el R&B, el electropop i el garage.

AURORA – “Winter Bird”

Més jove encara és Aurora Aksnes, que amb només 19 anys, i prescindint del seu cognom, s’ha col·locat en el més alt de la llista d’àlbums de Noruega (el seu país natal) amb el seu debut “All My Demons Greeting Me as a Friend”. Un bon títol per a una col·lecció de temes tan plens de nostàlgia i melodrama que ningú diria que estan (co)escrits per una adolescent, si no fos per aquest àpex de llum que la seva veu i forma de cantar aporten a cada tema. Les seves lletres parlen de la naturalesa, de la mort, del ressorgiment i del voler-se a un mateix, i la seva música es mou entre el soul, el pop i el folk. Un tot que l’ha portat a ser comparada amb Regina Spektor, Lily Allen, Bat for Lashes, Lapsley o Lorde. L’àlbum inclou perles com “Runaway”, “Under the Water”, “Murder Song (5,4,3,2,1)” o aquest “Winter Bird” que sona tan nòrdic!

Wild Belle – “Throw Down Your Guns”

Criats entre notes musicals per dos pares músics, els germans Elliot i Natalie Bergman semblaven predestinats a seguir els passos dels seus progenitors. I afortunadament no van decidir contavenir el seu destí. Formats com a banda sota el nom de Wild Belle, el 2013 feien la posada de llarg amb “Isles”. El seu so no coneixia etiquetes, saltant sense complexes pel pop psicodèlic, el reggae, el rock o el funk. Però sobretot vestit amb la veu de la Natalie que embolcalla a cada nota. Aquest 2016 han tornat amb el seu segon disc, “Dreamland”, una delicia d’àlbum del que, com a mostra, ens quedem amb un dels seus temes més diferents “Throw down your guns”, o com barrejar electro-reggae, hip-hop i pop per filar una cançó capaç d’enrroscar-se’t com una serp mentre aconsegueix sumir-te en la seva terra de somnis.

The Lumineers – “Ophelia”

El nou àlbum del grup folk de Denver, té nom de dona: “Cleopatra” i també dos temes més amb protagonisme femení. Una és “Angela”, però sobretot l’altra és “Ophelia”. Amb aquest personatge de reminiscències Shakesperianes començaven a composar el nou disc. Era el primer tall que n’escribien i el que marcaria el to dels que el seguirien. Tal com explica el cantant Wesley Keith Schultz, “Ophelia” gira al voltant de la idea de l’enlluernador de la fama i és que no en va amb aquest nou disc els ha arribat el torn de posar els peus a terra i comprovar si el seu fulgurant debut va ser flor d’un dia o l’inici d’una llarga carrera. Després d’haver escoltat els 11 talls de “Cleopatra”, podem assegurar que el primer, segur que no.

Pedro Guerra – “Márgenes”

Cal tenir ànima de poeta per ficar més de trenta vegades la paraula “márgenes” en la lletra d’una cançó i que et surti tan bella com aquesta. És clar que Pedro Guerra en té molt de poeta. Des de 2011 que no presentava cançons noves, però ara torna per partida doble. El 22 d’Abril presenta d’una banda “Arde Estocolmo”, una col·lecció de cançons originals que inclou aquest “Márgenes”, el senzill de presentació. A la vegada, publica també “14 de ciento volando de 14”, en el que Pedro Guerra posa música a 14 sonets de Joaquín Sabina, extrets del seu àlbum/llibre “Ciento Volando de 14”, un disc que compta amb col·laboracions amb tanta solera com les de Victor Manuel i Ana Belén, Bunbury, Jorge Dexter, Fito Cabrales, Julieta Venegas, Dani Martín, Nach, Miguel Ríos i Joan Manuel Serrat, per citar uns pocs.

The Goo Goo Dolls – “Over and Over”

Tot i uns inicis més accelerats i lligats a un rock més cru, els nordamericans The Goo Goo Dolls són dels que es prenen el seu temps per enregistrar cada disc, entre 3 i 4 anys. Però com qui no vol la cosa, ja estan a punt de publicar el que farà 11 de la seva carrera. Sortirà el 5 de Maig, portarà per nom “Boxes” i ja ens n’han deixat sentir dos temes, “The Pin” i “Over and over”. Dues mostres d’un so que tal com diuen John Rzeznik i Robby Takac en aquesta ocasió apostarà per melodies més íntimes i emotives però sense renunciar a un so vibrant i amb vocació d’aixecar ànims. Sobretot aquest últim, un himne bonrotllero de rock light que va agafant volada a mida que avança.

Volbeat – “The Devil’s Bleeding Crown”

I 15 anys de carrera porten ja sobre les esquenes els danesos Volbeat, que en aquest temps han passat de ser uns desconeguts pel món més enllà de les seves fronteres a haver-se convertit en un nom imprescindible en qualsevol festival rocker que es preui. Esplanades de tota Europa han vinscut moments gloriosos al ritme de temes ja clàssics com “Still counting”, “Lola Montez” o “A Warrior’s Call”. Aquest estiu, la seva canya rockera no faltarà tampoc al RAR, el Fortarock, el Novarock, el HellFest ni l’espanyol Ressurection Fest entre altres, on sonaran ja els temes del seu nou disc, “Seal The Deal & Let’s Boogie”, previst pel 3 de juny i que compta com a primer adelantament amb aquesta potent “The Devil’s bleeding crown”.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies