Fa cinc anys es va estrenar “La delicadeza”, pel·lícula romàntica basada en un best-seller de l’escriptor francès David Foenkinos i dirigida pel propi autor en col·laboració amb el seu germà Stéphane. Ara arriba a les nostres pantalles una nova adaptació de Foenkinos, un altra “feel good movie”, a mig camí entre la comèdia i el drama tendre, dirigida en aquesta ocasió pel cineasta Jean-Paul Rouve.
“Quan el present s’estanca hi ha que recuperar l’essència del passat”. Aquest és el consell que rep el protagonista del film en un moment inesperat. I és que el present de Romain (interpretat per Mathieu Spinosi, vist a Los ojos amarillos de los cocodrilos) es troba paralitzat per les seves pors. Té 23 anys i vol ser escriptor, però es qüestiona la seva capacitat i passa els seus dies entre feines temporals i la companyia del seu company de pis, un jove que té com a únic objectiu vital seduir a les dones. L’àvia de Romain viu en una residència fins que un dia se’n va. Guiat pels seus records, Romain decideix anar a buscar-la.
La història, possiblement replena de connotacions autobiogràfiques de la vida de David Foenkinos, guarda una certa semblança amb l’excel·lent pel·lícula alemanya Oh Boy (Jan Ole Gerster, 2012), protagonitzada per un jove que passeja per la seva ciutat a la recerca del seu lloc al món. Com ell, Romain es busca a si mateix, a una època a la qual l’únic que posseïm en abundància és un gran buit existencial, un endormiscament vital. La relació amb la seva àvia li ajudarà a sortir de la seva letargia i prendre decisions.
Com és habitual al cinema francès, les interpretacions són notables. Mathieu Spinosi està molt ajustat en el paper protagonista i, malgrat la seva joventut, sosté perfectament tota la pel·lícula amb la seva empàtica interpretació plena de matisos. El contrast que ofereix Michel Blanc, en el paper del seu pare, amb el seu patetisme immadur, funciona a mitges, ja que en ocasions es fa excessiu. També destaca la interpretació de l’actriu belga Annie Cordy, en el personatge de l’àvia, que desprèn a cadascuna de les seves escenes tendresa, intel·ligència i humor, alhora que mostra una gran química amb Spinosi.
El guió, adaptació del propi Foenkinos de la seva novel·la homònima, presenta de forma lineal la trama principal, en la que s’alternen escenes i diàlegs suggestius amb altres més intranscendents, especialment els referits a les notes d’humor absurd. Les trames secundàries, com la crisi matrimonial dels pares del protagonista o les anècdotes del company de pis, aporten algun contrast però no resulten tant atractives com la principal ni es complementen bé amb ella.
Los recuerdos explica una senzilla història de maduració, on les relacions familiars ajuden als personatges a avançar a les seves vides. Les seves modestes pretensions, a risc de caure a l’oblit, fan que la història passi alegrement i amb cert encant, com el record d’aquell quatre que causa tal sensació estètica que durant un temps no podem apartar la vista d’ell, per a posteriorment oblidar-l’ho.
Envía una resposta