Dos guardes de seguretat d’un museu rus esperen a què portin una nova escultura. Però cada dia que passa és una espera encara més llarga a l’expectant arribada i l’inici de la seva feina.
Durant els caps de setmana d’abril i fins a l’1 de maig, El Maldà es converteix en la sala d’exposicions d’un museu rus. Allà s’hi troben dos guardes de seguretat, interpretats per Jordi Font i Toni Guillemat, que viuen la infinita espera d’una nova escultura que salvarà al museu del seu imminent tancament.
La Companyia Voltäla porta a cap un espectacle simple però eficaç, on la sincronització i la vis còmica dels actors ho és tot. No esperin entendre res del que diuen, donat que parlen un idioma inventat semblant al rus, i no esperin tampoc entendre gaires parts de l’argument més enllà de dos guardes de seguretat que viuen un gag rere un altre. A partir d’aquí, la resta ens és igual.
Només entrar a la sala, el públic ja es troba ficat dins d’aquesta atmosfera de comicitat amb la perfectament reconeixible escenografia i els dos actors dormint al mig. A partir d’aquí, els personatges s’aniran trobant amb una petita aventura rere una altra, provocant rialles desiguals entre el públic. Sense la genialitat pròpia dels Tricicle ni l’expressió còmica de Rowan Atkinson, Vremya Musei s’ho posa difícil a l’hora de marcar una diferència dins el teatre gestual.
Tot i així, aconsegueix el seu senzill objectiu d’entretenir i fer passar una bona estona al públic, sense grans pretensions i sense buscar plantar una idea al cap de ningú. Una bona opció per passar una hora de rialles intermitents, amb uns simpàtics personatges i amb algun que altre gag excel•lent.
Teatre: El Maldà
Web teatre
Assessorament de direcció: Joan Cusó i Carlos Gallardo
Intèrprets: Jordi Font i Toni Guillemat
Envía una resposta