Toc toc… Si truquen a la porta, no hauries d’obrir. I si les dues jovenetes que has convidat a entrar s’ofereixen per ficar-se al llit amb tu, no hauries de cedir. I si és Eli Roth convidant-te a veure “Toc toc”, tampoc hauries de deixar-te enganyar.
Evan (Keanu Reeves) incompleix aquestes dues premisses. Obre la porta a dues jovenetes (Ana de Armas i Lorenza Izzo) desvalgudes -i amb un look al més pur estil concurs “Mis samarreta mullada”- i s’hi acaba ficant al llit. Així que la seva vida de perfecte pare de família acaba convertint-se en un malson quan dues desconegudes decideixin sotmetre’l a un violent joc.
Estrenada al Festival de Sundance, “Toc toc” vol ser una “actualització” de ‘Death Game’ (1977). El nou film del director, productor i guionista Eli Roth es va poder veure a la darrera edició del Festival de Sitges dividint al públic entre els que van aplaudir i els que van xiular.
Quan arriba un film amb el segell fosc i macabre d’Eli Roth esperes això, una cosa fosca i macabra, un pèl salvatge i amb sentit de l’humor. Però en els darrers films, Roth ja no és el que era. Ja ens va decebre amb “El infierno verde” aquella promesa d’orgía caníbal que es va desenvolupar a mig gas i va acabar no sent res. Ara ens porta un film que podria emetre’s un dissabte tarda a Antena 3 o Telecinco i no desentonaria amb un telefilm qualsevol. No té gràcia com film de venjances, tampoc com comèdia negra, ni thriller ni com res…
“Toc toc” és un pel·lícula sosaïnes, previsible, plena de tòpics sexistes (en tots dos sentits), sense gràcia quan se suposa que hauria de fer-ne, sense inquietar tampoc quan toca i massa moralista. Potser el seu missatge és el pitjor. Aquest pensament conservador ens el podíem esperar de qualsevol però no d’Eli Roth.
Envía una resposta