És un fet demostrat que com més s’allarga un fenòmen més augmenten les possibilitats de que a algú se li acudeixi alguna collonada amb l’ànim de pujar-se al carro i intentar omplir-se les butxaques estirant un filó sense escrúpols ni vergonya. Ja va passar amb els vampirs i tants d’altres i ara toca el torn als zombies. A zombies nazis o amb inquietuds adolescents es sumava l’ocurrència de Seth Grahame-Smith d’agafar el clàssic de Jane Austen “Orgull i prejudici” i insertar-hi amb calçador una história de no morts. Però no contents amb això algú ha cregut que també calia fer-ne una pel.lícula i ja la tenim aqui.
Així la primera frase del llibre “És una veritat universalment reconeguda que un home solter en possessió d’una bona fortuna tingui ganes de casar-se.” es converteix a “Orgullo + Prejuico + Zombies” en “És una veritat universalment reconeguda que un zombie amb cervell necesita més cervells”. I a partir d’aquí, tira avall que fa baixada.
A l’Anglaterra del segle XIX les germanes Bennett, com altres joves de l’alta societat britànica, han passat un temps a Xina o Japó per entrenar-se en l’art de la lluita que les permetrà defensar-se de la plaga zombie que amenaça el seu país. Ara però, viuen tranquilament a casa seva entre balls i la presió de trovar marit. Mentre la dolça Jane (Bella Heathcote) s’enamora del jove de gran fortuna Sr. Bingley (Douglas Booth), la seva germana Elizabeth (Lily James) es resisteix a admetre els seus sentiments pel Sr. Darcy (Sam Riley) amb qui manté constants enfrontaments diàlectics entre orgull i prejudicis. I mentrestant, els zombies comencen a descontrolar-se, devorant cervells per les mansions de la campinya anglesa i sembrant el terror. Així que entre drames romàntics, les Bennett hauran de treure ganivets i espases i fer-se càrrec de no pocs devoradors de cervells que abans eren els seus encantadors veïns.
Si us sona divertit, descarteu la idea. El forçat mash-up entre el clàssic d’Austen i una història d’apocalipsi zombie no funciona ni com a modernitzador del clàssic a base d’acció ni com a dotant d’originalitat una història de zombies aprofitant el text d’un dels clàssics de la literatura.
El resultat és tal com el títol, “Orgullo + Prejuico + Zombies”, una suma d’elements, no una mescla ben treballada, que només aconsegueix generar algun fugaç moment curiós. A la primera part de la pel.lícula, predomina la trama del llibre clàssic i l’aparició ocasional de zombies resulta un element extrany sense massa solta. Això sí, amb una nova lògica inventada que encara ho fa tot més ridícul: algú pot ser un zombie però que no se li noti fins que devora el primer cervell humà i es converteix del tot. A la segona passa al revés, el combat amb els zombies pren el protagonisme i aleshores són les escenes del clàssic les que estorben i patinen.
M’atreviria a aventurar que si la mescla de zombies i Anglaterra del segle XIX no s’hagués fet sobre una història ja coneguda, l’experiment hagués sortit millor. Però el fet de que ja coneguis una de les trames i esperis l’aparició d’escenes i diàlegs coneguts enmig d’un element extrany llastra el conjunt. Però fet i fet, tampoc s’acaba d’aprofitar gaire el joc que podria donar l’anacronisme, més enllà de veure les noies Bennett amagant ganivets i espases sota faldilles i corsés.
Si a tot plegat hi sumem que les escenes d’acció estan espantosament rodades, amb un muntatge de flashos i plans curts que delaten la poca maestria en aquest tipus de plans, el que tenim és un poti poti atropellat sense massa solta i pobrement executat.
Així que tres consells: 1. Si voleu zombies veieu “The Walking Dead”, 2. si voleu Jane Austen llegiu els llibres originals i 3, fugiu d’experiments tot creuant els dits perquè la cosa quedi aquí perquè en versió literaria ja corren “Anna Karenina Robot”, “El Quijote Z”, “Mujercitas y hombres lobo” o “Sentido y sensibilidad y monstruos marinos”.
Envía una resposta