Si hi ha un llibre que és imprescindible pels cinèfils, quasi com una Bíblia aquest és “El cine según Hitchcock” (1966) que el director François Truffaut va elaborar després d’una sèrie de llargues converses amb el mestre del suspens. L’exposició d’aquelles converses, va servir també per reivindicar el director de cinema Alfred Hitchcock com un artista més enllà d’un simple realitzador d’entreteniment.
Ara, el director i guionista Kent Jones el pren com a base per vestir un interessant documental en diverses capes ben intercalades entre sí. A “Hitchcock / Truffaut” veiem per una banda com va néixer i va créixer la relació entre els dos directors. També ens mostra com es van dur a terme aquelles xerrades que proporcionarien el material del llibre. I també, tal com el llibre, va exposant la filmografia de Hitchcock, posant especial detall en “Vértigo” i “Psicosis“, amb imatges dels rodatges i declaracions del director.
Entremig ho arrodoneix tot amb manifestacions de grans realitzadors actuals com Martin Scorsese, Wes Anderson, David Fincher, Peter Bogdanovich, Richard Linklater, Olivier Assayas o James Gray entre d’altres que aporten opinions i reflexions sobre l’aportació de Hitchcock al cinema. Així teixeix un pont entre Hitchcock i els seus hereus actuals, deixant ben patent la marca que el seu estil i manera de plantejar les pel.lícules va deixar per sempre al món del cinema.
Combinant-ho tot de manera molt reixida, el film, com el llibre, demostra que més enllà de produir films entretinguts, el gran Alfred era un artista molt conscient dels elements amb que podia treballar al rodar pel·lícules.
Usant llums, ombres, mirades, fisonomies, música i objectes per jugar amb l’espectador, crear i desmuntar expectatives o generar suspens. Després de veure’n l’explicació i les imatges que les acompanyen venen ganes de revisitar els films de Hitchcok independentement de quants cops els haguem vist ja.
I al afegir-hi els altres elements, “Hitchcock / Truffaut” expandeix el llibre encara un pas més, donant-li context i transcendència més enllà de l’època en que va ser escrit. Imprescindible per cinèfils.
Envía una resposta