A “Res no és perfecte a Hawaii”, Màrius Serra ens presenta una història que viatja per diversos gèneres, del misteri, al gènere de catàstrofes, passant per la novel·la psicològica de descobriment i fins i tot el gènere eròtic. Una mescla massa ambiciosa que lamentablement acaba passant factura al conjunt del llibre.
A l’illa de Hawaii se celebra un congrés sobre el capità Cook, el mític descobridor de l’arxipèlag, i la inauguració d’un complex turístic, però un accident saboteja la festivitat a l’illa. El jove periodista hawaià Tom Rodley cobreix i investiga el succés, juntament amb Jane Auden, una antiga companya d’estudis atractiva i de temperament audaç.
La novel·la uneix vàries històries. D’una banda, els problemes emocionals de Tom, obsessionat amb la desaparició del seu pare i la figura del capità Cook. En segon lloc, el sabotatge durant la inauguració d’un complex turístic, història que l’autor aprofita per reflexionar sobre els efectes de la massificació turística sobre llocs considerats paradisos naturals. Una tercera història general vindria protagonitzada per una família catalana que es troba a Hawaii i els negocis poc clars del pare. Tots aquests temes i històries conformen el conjunt de “Res no és perfecte a Hawaii”, però en realitat és Tom i únicament Tom el protagonista principal, aquell per qui Màrius Serra es preocupa realment. I no està malament perquè Tom és interessant però tota la resta queda massa obert, inútil. Si durant les primeres dues parts de la novel·la hi ha un cert equilibri entre personatges i situacions, amb canvis de punt de vista, d’escenari i d’història, al terç final l’autor revela les seves cartes i porta en Tom a primer terme com a protagonista absolut. Tot gira al seu voltant i els esdeveniments s’han conjugat per atzar per fer-li conèixer els seus orígens.
És clarament tota aquesta part la pitjor d’una novel·la que obre moltes portes i acaba tancant la majoria en fals, deixant una certa insatisfacció en el lector. Màrius Serra és un escriptor amb molta experiència i sap com enganxar al lector amb girs, canvis continus i una narrativa lleugera però precisa. De la mateixa manera, hauria de ser conscient que el canvi que pateix el llibre en el darrer terç és una font inevitable d’insatisfaccions per uns lectors que possiblement esperaven alguna cosa diferent vistes les idees desplegades durant el 60% de pàgines de la novel·la.
Afortunadament els personatges són interessants. En Tom suporta bé que el focus de la història recaigui en ell. Jane, la periodista, és un contrapunt del Tom i l’Anna completa el triangle ¿romàntic? entre els tres personatges. La resta acaben sent massa secundaris com per dedicar-los massa temps. I per acabar, Hawaii, un personatge més, descrita amb precisió i bon gust, un dels encerts més destacables de l’obra.
“Res no és perfecte a Hawaii” no és una novel·la perfecta. Es perd massa en el terç final, tant que els lectors s’acaben perdent i desconnectant. I és una pena perquè per temàtica, per exotisme i per certs elements històrics, apuntava en una molt bona direcció.
Envía una resposta