El còmic negre sempre ha estat un gènere difícil. Representar la tensió narrativa d’una història fosca i retorçada sobre el paper amb una expressió en que els matisos estan fixats amb tinta sempre ha resultat complicat.
Mattias Lehmann usa dos dels recursos més comuns d’aquest gènere al còmic “La Favorita”: El dibuix en blanc i negre i el linogravat, que ja havien usat anteriorment amb èxit gent com Charles Burns i Art Spiegelman.
La seva protagonista, la Constance, és una nena peculiar, custodiada per una àvia dominant i un avi pusil·lànime a qui li resulta més fàcil amagar-se en la beguda que enfrontar-se a les rareses de la seva dona i les seves tendències al sadisme.
Enfrontada a la soledat d’una masia vinguda a menys, educada per la seva àvia en la més absoluta soledat, la Constance presenta un quadre típic de crueltat infantil davant de la seva educadora, sense atrevir-se a protestar i buscant refugi en la seva imaginació febril.
La soledat utòpica es trenca amb l’arribada d’una família a la vella casa rural. Aquest fet fa miques la tranquil·litat de la disfuncional Constance i desencadena un final sorprenent, digne del millor dels directors clàssics del cinema negre més conservador.
A “La Favorita”, la força del dibuix està sempre per sobre de la historia. Amb la seva potencia i caràcter, accentua el dramatisme dels moments centrals de la trama. L’excepció són precisament els dos moments de clímax argumenta, on la historia sembla que finalment passarà a dominar el fil narratiu. Però en general, aquest excés gràfic penalitza el dinamisme narratiu de la trama.
Triguem molt de temps en descobrir el secret més íntim de la Constance, triguem massa a conèixer la historia de la família D’Octeville i totes les seves misèries, triguem molt en descobrir l’impacte dels nouvinguts a la història.
Però en canvi triguem molt poc en arribar a la conclusió final, com si tota la contenció narrativa es desbordés a les darreres pàgines de la història, en un excés de presentació de conclusions i conseqüències.
El conjunt que ens ofereix “La Favorita” és molt positiu i obre una esperança a veure si estem davant l’aparició d’una nova personalitat a l’escena de la novel.la gràfica, un cop hagi aconseguit polir la relació entre la dinàmica narrativa i la força del dibuix. Estarem atents.
Editorial: La Cúpula
Web editorial
Pàgines: 168
Preu: 15,50 €
Guió: Matthias Lehmann
Dibuix: Matthias Lehmann
Format: Rústica, 17x24, Blanc i negre
Edició Original: La Favorite
ISBN: 9788416400232
Envía una resposta