"La vida sense la Sara Amat" de Pep Puig
7Valoració
Puntuació dels lectors: (1 Vot)
4.0

L’última novel·la de Pep Puig és la guanyadora del Premi Sant Jordi 2015 amb una història que, segons expliquen diferents informacions de premsa, va commoure al jurat que va atorgar el premi. Commoure és potser una paraula exagerada però sí que es tracta d’una novel·la intensa que només es veu una mica limitada per alguns girs de la història una mica inversemblants.

Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d’estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se n’ha sabut mai més res. L’únic, una notícia l’endemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se’n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d’aquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s’hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d’alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit.

Pep Puig ens narra aquest temps en què la Sara viu amagada a la casa de Pep de cal Sabater. L’autor pren 12 dies de la vida del nen, perquè és sempre la seva perspectiva de la història la que veiem, i els fa protagonistes de tota la novel·la. Aquests 12 dies signifiquen un moment molt especial pel jove protagonista i en definitiva mostren el seu pas de la vida infantil a la vida a adolescent, el preludi de ser adult. Estem davant, llavors, d’una novel·la iniciàtica en l’aspecte romàntic perquè el Pep es veu confrontat a compartir habitació i llit amb una noia que sempre li ha semblat especial i a mesura que passin els 12 dies, meravellosos pel nen, s’anirà atrevint a apropar-se molt més a la Sara, que al principi es presenta com un ésser llunyà, gairebé mític.

El retrat que fa el Pep Puig del petit Pep i de la Sara és fascinant. La figura del nen i de la noia ja adolescent estan molt ben construïdes, resulten tan reals que podríem reconèixer moments i amics de la infantesa. A banda, els jocs dialèctics entre els personatges, les lliçons que la Sara va donant al Pep, com ell va espavilant i com tots dos senten que l’un és important per l’altre omplen el llibre de veritats universals i molta poesia. Contrastant amb aquest to poètic, però, si fem uba lectura realista del llibre, la convivència entre la Sara i el Pep resulta una mica increïble. En molts moments m’he sorprès pensant “no, és poc probable que la padrina no entri mai a l’habitació del nen”, “no, és impossible que ningú enxampi la Sara espiant per l’escala” o “qui es pot creure aquesta carta?”.  Però clar, qui sap si això que explica el Pep és veritat o no. En realitat són petits detalls, sí, i no són suficients per invalidar la proposta i la intenció de la novel·la.

“La vida sense la Sara Amat” és una novel·la amable, bonica i preciosista. Escrita amb un estil molt cuidat i plena de detalls que ens faran sentir com a casa. Les imperfeccions que he explicat seran més o menys importants segons el tipus de lector que siguis i on dipositis la teva atenció, però l’última novel·la de Pep Puig val la pena, més que pels premis, per agafar un petit moment en la vida d’un nen i fer-lo molt visible i emotiu.



Editorial: Proa
Web editorial
ISBN: 978-84-7588-608-4
Pàgines: 296
Preu: 20,00 €


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies