Hamlet
8.5Valoració

“La distància entre allò que creiem que hauria de ser la Humanitat i allò que realment és es fa cada dia més insuportable i dolorosa.” Així comença el programa de mà del Hamlet més jove dels darrers anys al Teatre Lliure. El tàndem Carrió/López torna a escena amb una proposta que ha exhaurit totes les localitats abans de l’estrena.

El director Pau Carrió torna al Teatre Lliure amb un altre Shakespeare, després de l’adaptació d’Enric V la darrera temporada. No és un text qualsevol. Atrevir-se amb Hamlet és tota una declaració d’intencions. En un moment social on la individualitat sembla ocupar l’espai social, Carrió ens presenta un Hamlet des del fàstic, des del dubte individual però envers el què succeeix allà fora, amb un llenguatge (potser massa) accessible, que perd poesia i guanya discurs, en certa manera. Un Hamlet jove i fresc que arriba.

Cal dir que aquest Hamlet amb Pol López al capdavant esdevé una espècie de monòleg continu on hi participen d’altres personatges. Talment com si ens poguéssim posicionar dins el cap del personatge protagonista i seguir el fil conductor dels seus darrers dies. Pol López esdevé un Hamlet preciós, amb el dubte i el fàstic ocupant-lo fins a l’última fibra, ben matisat i emocionant. Una molt interessant Maria Rodríguez en el paper d’Ofèlia, Xicu Masó precís en el seu Poloni, Eduard Farelo contundent en el seu Claudi, Rosa Renom potser massa fràgil com a Gertrudis i un tàndem interessant però desequilibrat de Rosencrantz i Guildernstern, amb un Pau Vinyals que trepitja més fort que Marc Rius en els seus personatges, completen el repartiment.

Un treball de dramatúrgia encertat que, tot i que perd pes en l’escena de l’enterramorts, es recupera immediatament fins al darrer moment on també decau amb una proposta final que d’alguna manera perd versemblança i precisió.

La fredor escenogràfica, neta, extremadament pulcra, recorda alguns muntatges operístics Wagnerians de Lepage o teatrals de Patrice Chéreau. Signada per Sebastià Brosa i el mateix Carrió crea una expectativa interpretativa que es veu resolta en essència per Pol López en escena.

Cal dir que la il•luminació a càrrec de Raimon Rius és preciosíssima. Un il•luminador que a cada treball que fa es preveu com millor pintor de l’escena: sap escoltar el què necessita l’espai i el tempo escènic i ho fa llum. Un espai sonor molt encertat per jugar les transicions d’aquest jove Hamlet i un vestuari correcte on destaca la proposta de caracterització de l’espectre del pare de Hamlet.

Sense dubte Hamlet és un text tan emocionant que vibra de per sí i Pol López esdevé actualment un vehicle molt encertat per fer-lo baixar a la terra. Un treball molt interessant amb una posada en escena realment bella, només amb algunes irregularitats en algunes interpretacions i un final que defalleix una mica. Una proposta que cal veure. Noves generacions jugant fort.



Teatre: Teatre Lliure
Web teatre
Autor del text: William Shakespeare
Direcció: Pau Carrió
Intèrprets: Eduard Farelo, Pol López, Xicu Masó, Rosa Renom, Marc Rius, Maria Rodríguez i Pau Vinyals


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies