Calle Cloverfield 10
7Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Al 2008 es va estrenar ‘Cloverfield’ (titulada aquí ‘Monstruoso’), on uns joves novaiorquesos gravaven l’atac d’una gegantina criatura, presumiblement d’origen extraterrestre. Ara s’estrena ‘Calle Cloverfield 10’, una pel·lícula que, encara que es situa en el mateix univers que Monstruoso, té caràcter independent i va molt més enllà que la seva predecessora.

La nova entrega de l’univers Cloverfield s’erigeix en un film molt més interessant i satisfactori. La cinta, produïda novament per la productora de J.J. Abrams (Bad Robot), i rodada en el més estricte secretisme, com Monstruoso, elabora un punto de vista i un plantejament totalment diferents: una dona (Mary Elisabeth Winstead) que ha patit un accident de tràfic desperta en el búnquer d’un home (John Goodman) que li explica que hi ha hagut un atac químic que ha convertit el món exterior en inhabitable. Ara la tècnica del found footage de Monstruoso deixa pas a un llenguatge visual molt influenciat pel thriller clàssic.

J. J. Abrams, després de dirigir amb èxit Star Wars VII: El despertar de la fuerza (2015), torna al cinema de gènere amb una producció on prima el misteri i uns efectius cops d’efecte. Dirigida pel debutant Dan Trachtenberg, Calle Cloverfield 10 juga les cartes del suspens hàbilment dosificat des de la seva pròpia concepció i durant tota la trama. La incertesa sobre la veritat del relat de l’atac a la població no triga a aparèixer: els dubtes i els recels es multipliquen a bon ritme, mantenint un bon nivell de tensió i desassossec. Trachtenberg realitza un treball correcte, sense virtuosismes, i la seva realització transmet perfectament la sensació de claustrofòbia dels personatges, recorrent a un efectiu minimalisme pel que fa a la posada en escena poques vegades vist a pel·lícules semblants.

Calle Cloverfield 10

Un altre gran encert del film és el treball de John Goodman, un dels actors més versàtils de Hollywood, que aquí dóna vida a un brillant i aterrador ex-militar obsessionat amb les conspiracions governamentals. Interessant també el treball de Mary Elizabeth Winstead, la protagonista, que interpreta un personatge menys ric que el de Goodman però que funciona bé com a fil transmissor de la història, a la vegada que llueix a les escenes d’acció.

La banda sonora, obra del compositor i músic nord-americà Bear McCreary, conegut per les seves creacions en el món de les sèries de televisió (Battlestar Galáctica, The Walking Dead), també és destacable. En aquesta ocasió, crea un score que acompanya perfectament a les imatges, sense saturar a l’espectador, com passa a films similars.

Calle Cloverfield 10 és un entretingut vehicle de misteri, ben facturat, en la línia d’altres produccions de Bad Robot, i que explota els ressorts de la por post-11S. Malgrat situar l’acció en un espai tan reduït durant la major part del seu metratge, la pel·lícula no decau en cap moment i aconsegueix mantenir l’interès fins a un final que, encara que força discutible, no desmereix el conjunt. Si funciona bé a taquilla, ens trobem davant el naixement d’una nova franquícia dins dels thrillers de ciència-ficció apocalíptica.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies