Basada en el bestseller homònim de Rosalie Ham, “La modista” obliga a Tilly Dunnage (Kate Winslet) a posar fil a l’agulla per aconseguir la seva venjança en el petit poble de Dungatar d’Austràlia. El resultat és un film de to marejant i un punt desconcertant.
Austràlia, anys cinquanta, Tilly Dunnage (Kate Winslet) torna a casa, a Dungatar, després de molts anys de treball en exclusives cases de moda de París, per corregir els errors del passat. El seu vestuari i les seves manera parisenques poc tenen a veure amb els seus antics veïns. Allà, no només es reconciliarà amb Molly (Judy Davis), la seva dona i excèntrica mare, i s’enamorarà inesperadament de Teddy (Liam Hemsworth), sinó que armada únicament amb la seva màquina de cosir i el seu excepcional estil parisenc, aconseguirà transformar a les dones del poble i, el més important, la seva dolça i anhelada venjança sobre aquells que la van marcar com assassina anys enrere, quan era només una nena.
El major problema que té La modista és un desequilibri de tons bastant important. I encara que aquest fet es va intuint de mica en mica, quan el film s’endinsa en el desenllaç es fa manifest de manera més abrupta fins arribar a desconcertar. La modista recorda propostes com El jardin de la alegria o Las chicas del calendario però en aquest cas el film protagonitzat per Kate Winslet i Liam Hemsworth és una mescla de generes que la fa més difícil de catalogar: un punt de comèdia, romanticisme, thriller, drama sobtat, surrealisme i un retruc final de venjança enmig del desert australià. El film dirigit per Jocelyn Moorhouse evoluciona d’un estil a l’altre de manera massa abrupta i s’acaba que no se sap que s’està veient.
Per suposat que el paper protagonista recaigui en Kate Winslet és la garantia que no estarà mal interpretat. A més destaquen els duels dialectics amb Judy Davis, en el paper de mare poc avesada a mostrar els seus sentiments i el sempre atractiu Liam Hemsworth, com a galant romàntic. Destacar el vestuari, el contrast entre els vestits d’alta costura de Winslet amb la grisor de l’ambient semidesèrtic del poblet de Dungatar és el que proporciona el punt surrealista a La modista juntament amb el policia que interpreta Hugo Weaving.
En resum, La modista és un film entretingut però, a la vegada, desconcertant. Sense decidir-se per un to d’una manera clara queda més en la memòria pels esclats de color del vestuari de Kate Winslet en un poblet de mala mort.
Envía una resposta