Andreu Buenafuente i Berto Romero, parella còmica televisiva des de fa anys, protagonitzen El pregón, una comèdia sobre dos germans, antigues glòries de la música electrònica dels 90, que es tornen a reunir quan els contracten per a donar el pregó de les festes del seu poble natal, Proverzo.
El realitzador català Dani de la Orden, director de Barcelona, nit d’estiu (2013) i Barcelona, nit d’hivern (2015), dos retrats corals de la Barcelona actual, dirigeix en aquesta ocasió una comèdia feel good, un entreteniment senzill i barat, en la línia de tot el que fabrica la productora de Buenafuente, El Terrat. El pregón encadena sketches, gags i situacions surrealistes dins d’un guió innocu; acudits que perfectament podrien formar part dels programes televisius del duet còmic. Col·locats dins un entorn generador de contrastos, un poble i les seves festes tradicionals, aquesta comèdia costumista es mou en el conegut terreny de les darreres pel·lícules espanyoles d’èxit, com Ocho apellidos vascos (2014) i la seva seqüela. No és estrany que els responsables del guió, David Serrano de la Peña i Diego San José, siguin dos especialistes en aquest gènere, responsables dels llibrets d’El otro lado de la cama (2002), Días de futbol (2003), Pagafantas (2009), Ocho apellidos catalanes (2015) i la recent Tenemos que hablar (2016).
El pregón no va més enllà en les seves pretensions però, no obstant, la comèdia funciona. Pot ser que no sigui la millor de les pel·lícules mencionades però sí la més divertida. Com ja va demostrar a les seves anteriors obres, Dani de la Orden té un gran sentit del ritme i aquí ho torna a posar de manifest. En aquest film, l’humor flueix sense fissures: l’arribada al poble es converteix en un riu de peripècies imparables. Buenafuente, en el seu primer paper protagonista al cinema després del documental autobiogràfic El culo del mundo (2014), demostra la seva experiència i el domini dels codis de la comèdia. Al seu costat, Berto s’erigeix en l’estrella de la funció. Omnipresent a la cartellera des de 3 bodas de más (2014), Berto desplega la seva loquacitat i irreverència habituals, sempre a punt per fer riure, sense caure en la reiteració. També destaquen en els seus papers secundaris, malgrat els seus personatges plans, Jorge Sanz, antiga estrella del nostre cinema i reconvertit per a l’ocasió en un peculiar alcalde, tant repel·lent com divertit, Belén Cuesta, habitual a les darreres comèdies espanyoles, i l’humorista Goyo Jiménez. Gràcies a tots ells les rialles, directes i honestes, es succeeixen fins al final.
A més, El pregón intenta no quedar-se únicament en el gag, sinó que també conté punts lleugerament emotius, potenciant els sentiments dels personatges per a crear un efecte empàtic amb el públic. En aquest sentit, la pel·lícula funciona, a mitges, com l’emotiu retrobament entre dos germans, dos losers que es separaren després del seu fracàs i que (mal)viuen com poden. La peripècia els farà recuperar la confiança en sí mateixos i en el seu futur.
En definitiva, una comèdia entretinguda i divertida, sense grans pretensions, on flueix l’humor i la bona química entre dos còmics en estat “de gràcia”.
Envía una resposta