Kepler presenta un thriller ple de tensió intel·ligent i de resolució innovadora.
La policia sueca rep l’enllaç d’un vídeo penjat a YouTube en el qual es veu una dona que està essent gravada des de l’exterior de casa seva. Hores després la troben morta. L’assassí s’ha acarnissat amb ella. A aquest fet li segueixen altres crims. La inspectora embarassada Margot Silverman, experta en assetjadors i assassins en sèrie pren les regnes del cas. La Policia necessita trobar patrons de conducta i possibles paral·lelismes per a poder atrapar l’assassí. Per això demanen ajuda al psiquiatre i expert en hipnosi Erik Maria Bark. Els fets ocorreguts recorden un cas en què van treballar fa deu anys. Tot i això, en una cursa a contrarellotge per a localitzar l’assassí apareixen unes pistes desconcertants i el psiquiatre comença a amagar informació a la policia. Tot i la pèrdua de protagonisme respecte a títols anteriors, els Kepler usen Saga Bauer per a tornar a posar en escena Joona Lima, que s’assegura que el seu malson ha acabat i passa a donar un cop de mà, de forma extraofical, a l’Erik Bark.
A La mente del hipnotista els fets que se succeïxen queden al llindar d’allò que podríem considerar sobrenatural. Però aquest thriller que supera les sis-centes pàgines, allò que sembla que no té cap explicació possible va vessant la llum, a poc a poc, fins a un final sorprenent, dinàmic i, fins i tot, podríem afirmar que innovador. Els Kepler fan ús d’un narrador omniscient que passa de ment en ment per un munt de personatges que enriqueixen la història. Els capítols curts, a més, agilitzen un ritme reforçat per una estructura gramatical senzilla que fa fluir la narració amb un estil força directe. La importància recau en els fets però també en les emocions i els detalls escabrosos i sangonents de la trama. La creació d’una ambientació fosca i angoixant persegueixen el lector fins a límits insospitats. La incertesa de què o qui és l’assassí deambula paràgraf a paràgraf per gelar-nos la sang. I és aquesta sensació la que ens atrapa.
Els enigmes i les qüestions que se’ns van obrint des de l’inici es van tancant. D’alguna manera, la novel·la s’estructura com un gran trencaclosques que va encaixant a mesura que avança l’acció. Ningú pot negar que les solucions es van presentant de manera coherent i, en algun cas, colpidora. Tanmateix, el tram final del llibre es fa un pèl feixuc, allargant situacions que provoquen la pèrdua de tensió, tan ben equilibrada fins al moment.
En definitiva, ens trobem davant d’una de les millors novel·les de Lars Kepler, tot i la seva extensió. La complexitat de la trama juga amb les nostres ments d’una manera pulcra i intel·ligent. A més, les humanes motivacions de l’assassí, i la seva complexitat psicològica esdevenen el punt fort del segell «Kepler». D’aquí el més que justificat contrapunt del psiquiatre. Sense cap mena de dubte, el més destacable a En la mente del hipnotista, és el qualitatiu i innovador salt d’aquest particular tour de force. Un fet que ens hissarà els pèls de gust.
Envía una resposta