Em passa amb la majoria d’històries de Stephen King que he de fer un acte de fe amb el punt de partida. Llegint l’inici de les sinòpsis de les seves trames un ha de confiar i superar l’inicial escepticisme o fins la consideració que la idea ratlla el ridícul. Perquè un cop exposat allò que ho posa tot en marxa, King després sap com barrejar els elements del suspens i enganxar-nos fins al final.
Fa poques setmanes es va estrenar una nova sèrie, “11.22.63”, en què Bridget Carpenter (“Friday Night Lights”, “Tan muertos como yo”) adapta per la tele un llibre homònim de King que ja us vam lloar en el seu dia. Sense haver llegit el llibre, la posició de partida generava la mateixa sensació habitual. I tampoc ajuda la qualitat desigual amb la que s’han rodat diverses obres de l’escriptor. Afortunadament, en aquest cas, el resultat és força recomanable.
De què va?
Sortosament el punt crític de partida, la sèrie l’exposa molt ràpidament. I és que tot comença quan Al Templeton (Chris Cooper), propietari d’un diner, confessa al seu amic i client habitual Jake Epping (James Franco) que a través d’un dels armaris de la rerebotiga pot viatjar en el temps fins a 1960. Les normes d’aquest salt temporal són clares: només es pot anar fins al 1960, sempre al mateix lloc i moment, i es passi el temps que es passi allà, al tornar al temps actual només hauran passat 2 minuts.
Si descobrissiu una manera de viatjar al passat, què decidirieu canviar? Quin és aquell aconteixement històric que creieu que si s’hagués donat d’una altra manera hagués modificat en positiu el curs de la història? En opinió de Templeton aquest fet és l’assassinat a Dallas del president John Kennedy. I això és el que convencerà a Jake de fer: que viatgi al passat i dediqui els 3 anys de què disposa entre 1960 i 1963 per descobrir qui hagués mort JFK realment i ho eviti. Sota la identitat de Jake Amberson, aquest acceptarà la missió i descobrirà així la vida a la dècada dels 60, però també que el passat no està disposat a deixar-se canviar sense més i li posarà tota mena d’entrebancs.
Els ¿meravellosos? anys 60
Amb aquest punt de partida, “11.22.63” desplega una trama addictiva i interessant que va combinant amb soltura i interès diverses trames, des del thriller a la història romàntica. La majoria d’elles ambientades en el marc social dels 60, una època vibrant als Estats Units, que la sèrie retrata amb una acurada ambientació i disseny de vestuari, cotxes, pentinats, música, etc.
També ho aconsegueix posant el focus en els clarobscurs d’aquell moment que ja hem reviscut a altres sèries i que van des de la bonança econòmica a les tensions de la Guerra Freda o el racisme. A través dels ulls de Jake ens veurem alternativament captivats pel brillant d’aquella era, per minuts després sentir repulsa per la violència masclista, tornar a somriure al so del rock naixent o de nou pensar que la xenofòbia imperant no la fan una dècada gaire envejable.
I finalment, la sèrie, havent fet girar el seu objectiu sobre una data clau, també sap combinar amb encert les línies i personatges de ficció amb els reals. Perquè si es tracta de parlar de l’assassinat de Kennedy i investigar el què va passar a Dallas, cal parlar de Lee Harvey Oswald (Daniel Webber), del seu amic George de Mohrenschildt (Jonny Coyne), del General Edwin Walker (Gregory North) o de la CIA, que molts creuen encara que va estar darrera de tot. Aquests personatges reals es mesclen a la nova vida d’en Jake amb altres de ficció, com el jove Bill (George MacKay) que l’ajudarà en les pesquises, la professora Sadie Dunhill (Sarah Gadon) i el seu marit Johnny (T.R. Knight) o el violent pare de família Frank Dunning (Josh Duhamel).
Segell Abrams
Tot i que la sèrie s’ha estrenat a una plataforma de streaming, Hulu, que encara no té les quotes de popularitat i reputació d’altres com Netflix, alguns grans noms han apostat per aquesta ficció. Entre ells, l’omnipresent J.J. Abrams i Bryan Burk que la produeixen prenent el relleu de tot un Jonathan Demme (el primer que va tenir els drets però que abandonà el projecte per desavinences amb King). També Kevin Macdonald que n’ha dirigit el pilot i el repartiment ple de noms coneguts com James Franco, Chris Cooper, Sarah Gadon i Josh Duhamel.
Però si quan penseu en Abrams encara penseu en “Lost” i els seus extranys plantejaments, no tingueu por que aquí no us perdreu pas amb extranys funcionaments dels salts per l’espai-temps. Un cop a 1960 la trama es centra en el que passa allà i no es trenca massa el cap en complicades exposicions dels efectes d’anar amunt i avall d’un any a l’altre. Això sí, el passat com a ens adquireix rang de personatge i en el fet de que provocarà tota mena d’entrebancs a Jake perque es resisteix a ser canviat aporta un element de suspens intrigant.
Suspens, humor i ritme
A banda de comptar amb el dinamisme que suposa que la història s’hagi d’explicar en només 8 capítols, cadascun dels episodis compta amb un tempo que la fa molt dinàmica. Ni tant sols els 80 minuts del pilot es fan pesats en cap moment. I com és tradicional, cada entrega acaba amb un cliffhanger que deixa ganes de més.
La clau és haver trobat en cada entrega un encertat equilibri entre el thriller de la investigació, el drama històric, les trames personals i el suspens, a més de regar-ho tot amb algunes notes d’humor i referències culturals. Hi ha moments per tot i ben compaginats entre sí.
Ja sabeu, doncs, us recomanem que no tingueu por del punt de partida i us atreviu a travessar l’armari, crec que no us en penedireu.
11.22.63
Guionista: Bridget Carpenter sobre una novel.la de Stephen King
Directors: Kevin McDonald, Fred Toye, James Franco, James Kent, James Strong
Intèrprets: James Franco, Sarah Gadon, George MacKay, Chris Cooper, Daniel Webber, T.R. Knight, Lucy Fry, Jonny Coyne
Capítols: 8 episodis. 9 hores en total
On s'emet: A Estats Units (Hulu) des del 15 de Febrer. A Espanya a Fox a partir de l'abril.
Envía una resposta