Dels germans Jaime i Beto Hernández ja hem tingut el gust de parlar-vos en més d’una ocasió a La Finestra Digital, però sempre és un plaer tornar a fer-ho, i Edicions La Cúpula ens ho ha posat en safata amb la reedició de “La Educación de Hopey Glass” de Jaime Hernández, amb una nova portada en format rústic i un acolorit adaptat a la paleta del volum “Chapuzas de Amor”, al que aquest precedeix.
De la imaginació i l’art dels germans Hernández han sortit algunes de les obres més importants del còmic modern. Des que en 1982 creessin l’encara viu “Love & Rockets”, no han deixat de sorprendre’ns, junts o per separat. I haig de reconèixer que encara que personalment sí havia tingut l’oportunitat de deixar-me portar per les sensorials històries de Beto, la meva primera vegada amb el món personal de Jaime ha estat amb “La Educación de Hopey Glass”.
Havia llegit sobre la sèrie “Locas” de Jaime Hernández i de com feia temps que havia deixat de ser un còmic underground a l’ús per convertir-se en una espècie de novel·la-riu in progress, en una mena de “comèdia humana” postmoderna, desoladora i alhora humorística que, cada cert temps, reapareix per oferir-nos nous moments de felicitat. També havia sentit parlar de Margarita Luis Chascarrillo, àlies Maggie (a.k.a. Mag, Perla, Canija, Maggot o Margaret), aquesta espècie de musa que habita l’obra de Jaime des de “Locas”. I a més m’havien advertit que potser “La Educación de Hopey Glass” no era el còmic més idoni per endinsar-se en el seu món.
No només no vaig fer cas a les advertències, sinó que m’atreveixo a contradir-les. L’experiència d’un verge en el món de Jaime Hernandez a l’endinsar-se en “La Educación de Hopey Glass” pot definir-se com pràcticament màgia. Més enllà de l’argument, el que un es porta amb la seva lectura és la col·lecció de personatges que viuen la història, que viuen les seves vides. A través d’una precisa composició d’historietes de 6-8 vinyetes cadascuna, primer coneixem a la Hopey, que passa per un moment de transició, un canvi de treball (el d’ajudant de mestra), però sobretot un canvi en la seva forma d’afrontar la vida, de valorar el seu passat i de calibrar els seus sentiments. En aquest procés, se’ns presenta, com a aliena al tema que ens ocupa, la figura de Maggie, aquest personatge secundari del que de seguida intuïm un interessant passat i que en el fons no és tan aliena com sembla. Passat que sembla compartit amb Hopey, però també amb Ray, l’home que protagonitza la segona meitat del còmic. Un canvi de protagonista que si bé descol·loca al principi, a mesura que avança la lectura, adquireix tot un sentit, una altra vegada amb la figura de Maggie com a teló de fons. Ah! I també està Ángel, la tarzana, la nova amiga de Maggie, la joventut en estat pur/salvatge, i que serveix de nexe d’unió entra les històries de Hopey i Ray.
Segurament “La Educación de Hopey Glass” tingui moltes referències a lliuraments anteriors de la vida de Maggie i companyia, però la màgia de Jaime Hernández està en saber motivar la intuïció del lector, a fer-nos veure en cada gest, ganyota i mirada dels seus personatges el seu passat, la seva profunditat, la seva humanitat. Mag, geni i amant, i és que es nota que Jaime estima els seus personatges, i fa que nosaltres també ens enamorem d’ells. Jo no m’he pogut aguantar i als dos dies d’acabar amb aquest volum, ja m’he apoderat d’un exemplar del següent, “Chapuzas de Amor”. Maggie m’ha atrapat.
Editorial: La Cúpula
Web editorial
Pàgines: 132
Preu: 14,50 €
Guió: Jaime Hernández
Dibuix: Jaime Hernández
Format: 17 x 24 rústica, blac i negre
ISBN: 9788416400140
Envía una resposta