Quan la gent del Cruïlla va fer la presentació del festival d’aquest any i dels primers noms del cartell, ens van prometre que la cosa no acabava allà i que encara es guardaven moltes sorpreses per tornar a fer d’aquests tres dies de música (8, 9 i 10 de juliol) una cita imprescindible. Dit i fet. A la roda de premsa oficial d’aquesta setmana s’han sumat a un line-up ja interessant grans noms com els de Skunk Anansie, Cat Power, Rudimental, Robert Plant, Adrià Puntí, Crystal Fighters, Snarky Puppy o Digitalism. Estem segurament a les portes de la seva millor edició, així que aprofitem per fer un repàs a tot el que es deixarà sentir al Fòrum i que us recomanem que no us deixeu perdre.

Damien Rice

Damien Rice

El cantautor irlandés Damien Rice era una de les peces més desitjades per la organització del festival, que afortunadament no ha parat fins a poder “caçar-lo” per afegir el seu nom al Line-up.

Molts el van conèixer al 2009 quan la seva veu ens xiuxiuejava la historia de “Blower’s Daughter”, al ser inclosa a la banda sonora de la pel.lícula “Closer”. Però aquell només era un punt i seguit en la carrera d’un artista dels fets a si mateixos, poc a poc, amb calma, persistència i convicció. El 2003 va veure el seu debut en solitari després d’alguns projectes frustats de banda, i amb aquell “O” posava sobre la taula la seva sensibilitat i una veu d’aquelles que atrapen i embolcallen com a cartes de presentació. D’allà en sortiren el mencionat single, i també altres perles com “Cannonball” o “Volcano”.

El segon disc, “9” (2006) i el més recent “My Faded Favourite Fantasy” (2014) van reconfirmar l’evidència, col.locant-lo en el lloc que ocupen els cantautors contemporanis imprescindibles. Nous temes, com “I don’t want to change you” o “Colour me in” encara més ambiciosos, amb més embergadura instrumental han seguit fonamentant amb solidesa aquest qualificatiu.

Sentir-lo mentre cau la nit al costat del mar, és sencillament una idea absolutament perfecta.

Alabama Shakes

 Alabama Shakes

Que un bon dia Jack White decidís escampar als quatre vents les lloances cap a aquesta banda d’Alabama és ja quasi un fet anecdòtic. La cantant i guitarra Brittany Howard, el baix Zac Cockrell, el guitarra Heath Fogg i el bateria Steve Johnson han aconseguit ficar-se públic i crítica a la butxaca per mèrits propis.

El rock, soul i blues més clàssics defensats per una veu estripada i una potent instrumentació són els seus valors.

El seu debut, “Boys & Girls” (2012) va entrar amb força en oïdes desprevingudes i ja va col.locar el single “Hold On” amb un nom propi a la història del blues modern. El 2015 ens arribava el disc de la reconfirmació sota el nom de “Sound & Color”, un treball que agermana sense complexes el blues, el rock, el funk i els ritmes electrònics.

Sentir la potent veu de Brittany mentre ens fa ballar o tremolar d’emoció, serà un altre dels moments imprescindibles d’aquest Cruïlla.

Robert Plant

Robert Plant

Entre la “jovenalla” també hi ha d’haver lloc pels clàssics, els que porten dècades de carrera a les esquenes. I pocs noms més mítics hi ha que el de Robert Plant, ni nés ni menys que la veu de Led Zeppelin.

Aquesta entrada al currículum ja seria suficient per extendre-li la catifa vermella cap al Fòrum, però Plant ha estat encara molt més que això, en el moment que va decidir convençut que el fi dels Zeppelin a principis dels 80 no posaria punt i final a la seva carrera.

Temes mítics com “Stairway to Heaven”, “Whole Lotta Love” o “Immigrant Song” aniran per sempre lligats a la seva veu. Però el rock i el folk han seguit comptant amb el seu talent mentre es feia rodejar de grans músics i anava presentant-nos àlbums en solitari, “Dreamland”, “Pictures at eleven” (2007), “Manic Nirvana” (2009), “Band of joy” (2010) o en meravelloses col.laboracions com la que el va fer unir forces amb Alison Kraus a “Raising Sand”.

En el seu darrer projecte, ve de la mà de la banda Sensational Space Shifters, amb els que ha parit el disc “Lullaby… and the Ceasless Roar”. “Black Dog”, “Turn it up” o “Fixin to die” són algunes mostres del que ens espera al Fòrum.

Skunk Anansie

Skunk Anansie

Totes les vegades que hem pogut veure els britànics en directe hem quedat fascinats per la potencia escènica de la seva cantant, Skin. Així que la seva incorporació al cartell del Cruïlla ens sembla una de les grans noticies d’aquesta edició.

Amb el llençament de discs com “Smashes and trashes” (2009), “Black Trafic” (2012) o “Anarchytecture” d’aquest mateix 2016, van anar tancant aquell forat de quasi 10 anys en que ens van tenir sense música. I així, esperem sentir una bona mostra dels seus nous temes com “Because of you” o “Love someone else” mentre recordem aquells que els van convertir en uns dels abanderats de la década dels 90. Hits que corejats per centenars de veus liderades per Skin arriben a posar la pell de gallina, com “Hedonism (Just Because You Feel Good), “All I Want” o “Brazen (Weep)”. Com els van dir en una crítica, el bon rock no té data de caducitat”, i els Skunk Anansie en són la prova vivent.

Rudimental

Rudimental

Només rock i folk? Doncs no. L’electrònica i el drum’n’bass vindran representats per un nom de luxe que ja us hem destacat diverses vegades a les nostres playlists.

Els britànics Rudimental porten ben alta la bandera dels nous sons ballables i són el nom que tots volen afegir als seus featuring i fer figurar al cartell dels seus festivals.

Piers Agget, Amir Amor, Kesi Dryden i Leon Rolle han demostrat a la vegada un gran talent i un gran instint per escalar ràpid ben amunt sumant a les files dels seus sons càlids o frenètics noms com Ed Sheeran, Emeli Sandé, John Newman, Ella Eyre o Foxes.

Del seu debut “Home” (2013), amb talls tant potents com “Feel the love”, us en destacavem la bona conjunció dels estils aportats pels seus integrants, en la perfecta harmonia entre allò més underground i el so més comercial, i sobretot en el treball vocal. Al 2015 tornaven amb “We the Generation”, avançant encara més en aquesta ampliació d’horitzons que s’atrevia a abraçar des del funk al reggae o el soul, sense abandonar la seva essència.

Una proposta que sens dubte arribarà disposada a escombrar amb tot el que se li posi per davant com ja han demostrat en directe a festivals de tot el món.

Crystal Fighters

crystalfighters

Només dos discs, “Star of love” (2010) i “Cave Rave” (2013) els han fet falta als Crystal Fighters per fer-se també imprescindibles en festivals d’arreu.

Sintetitzadors, guitarres o percusió tradicional com la txalaparta i el txisu no tenen secrets per un grup que ha fet identitat del mestisatge tant de les seves arrels britàniques, franceses o basques, com dels estils musicals que fusionen en els sus ritmes ballables. Passat i futur en perfecte harmonia.

Èxits com “You & I”, “Follow” o “Love Natural”  resonaran de nou per fer-nos remenar l’esquelet, mentre esperem l’arribada del seu tercer disc aquest mateix any.

Cat Power

Cat Power

Una repetidora, la nordamericana Charlyn Marshall, més coneguda amb el sobrenom de Cat Power va enamorar-nos al seu pas pel Cruïlla, així que estem més que encantats de rebre-la de nou.

Minimalista, lliure, de veu serpentejant, Cat Power és una de les més celebrades presencies femenines sobre un escenari, des d’on és capaç de conectar emocionalment amb cada ànima del públic. Tant se val que porti ja 9 discs sota el braç, la seva frescura i ganes d’experimentar i sorprendre no han perdut embranzida, des del debut “Dear Sir” (1995) al més recent “Sun” (2012).

Cherokee”, “Sea of love”, “The greatest” o “He war” són algunes de les perles que ens ha anat regalant al llarg dels anys i que podrien formar part del seu repartori al Cruïlla.

Però no només de noms anglosaxons viurà aquest Festival Cruïlla que sempre ha fet de l’heterogènia una de les banderes de la seva proposta.

Ana Tijoux

Ana Tijoux

Lloada per la Rolling Stone, el New York Times, el mateix Thom Yorke i musicòlegs d’arreu, Ana Tijoux arriba des de Xile amb esperit combatiu i el reconeixement com una de les millors raperes en llengua castellana.

Deprés de créixer dins el grup Maiza i de molta lluita, al 2007 va poder publicar el seu primer disc amb nom propi, “Kaos” i el hip hop llatí ja no tornaria a ser el mateix. “1977” (2011), “La bala” (2012) i “Vengo” (2014) la van anar fent més i més gran. Acompanyada de Los +Buscados ve disposada a omplir l’escenari amb la seva veu tant bonica com reivindicativa.

Adrià Puntí

Adrià Puntí

Genialitat i excentricitat de la nostra terra. Adrià Puntí és un element tant extrany com fascinant de la nostra música. La seva particular manera d’observar i viure el món queda palesa en els seus temes.

L’any pasat finalment trencava una pausa discográfica de més de deu anys amb la publicació d’un projecte composat per un llibre “Enclusa i un cop de mall” i un disc, “La clau de girar el taller”, que és el que vindrà a presentar-nos acompanyat de la Rauten Band. “Amb el lliri a la mà” o “La clau de girar el taller” són algunes de les seves darreres perles, que se sumen a altres temes tant punyents com “Ull per ull, “Cor agre, “Coral·lí” o “Sota una col”.

Seeed

seeed

Diuen que el seu directe és un dels més impressionants que es poden veure ara mateix i tenim ganes de comprovar-ho. Els Seeed venen d’Alemanya però amb un estil diferent del que ens sol arribar de terres germanes.

El que fa vibrar Peter Fox, Demba Nabé i Frank Allessa Dellé és el dancehall d’influència jamaicana. Reggae, dub, ska i hip-hop adquireixen una nova sonoritat de la mà d’aquests amants de la música, fins i tot cantant en una de les llengües amb fama de més dures d’Europa. Classicisme i modernitat, tradició i arranjaments contemporanis es donen la mà a alguns dels seus èxits com “Ding”, “Dancehall caballeros” o “Aufstehn”.

Bunbury

Bunbury

Enrique Bunbury, un dels noms més mítics de la música espanyola, es va donar a conèixer com a cantant i líder del grup Héroes del Silencio. “Senderos de traición”, “El espíritu del vino” o “Avalancha” van convertir el conjunt saragossà en emblemes del rock nacional.

El 1997, Bunbury editava el seu primer àlbum com a solista, que representava l’inici d’una extensa llista de títols que l’han consolidat com una veu única, col·laborant amb altres grans artistes de l’escena espanyola (Nacho Vegas, Jaime Urrutia) i aprofundint en la seva passió pel rock i els sons sorgits del continent americà.

El 2015 va gravar MTV Unplugged: El libro de las mutaciones, un disc en directe que oferia noves versions d’alguns dels seus millors temes amb la participació d’aliats de la talla de Vetusta Morla, León Larregui -vocalista de Zoé- o Carla Morrison.

 



Quan: 8, 9 i 10 de Juliol
On: Parc del Fòrum
Cartell Complet
Comprar entrades i abonaments
Horaris


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada