Llibres del Delicte ens presenta la darrera novel·la de Margarida Aritzeta protagonitzada de nou per la inspectora Mina Fuster, que ja va aparèixer a la història curta “L’assassinat de la venedora de cupons” i a “L’amant xinès”. Literatura negra ambientada a Catalunya, amb referents que tots podrem reconèixer i un bon treball de creació de personatges.
En Cordèlio és un estafador de baixa estofa. Acaba de partir peres amb el seu soci i la seva dona, la Tina, el fa fora de casa. No té on caure mort i deambula, brut i sense diners, per Tarragona, amenaçant de xerrar tot el que sap si no li omplen les butxaques. En Cordèlio vigila la Tina, la segueix i l’assetja, fins que ella comença a tenir por. Però el seu ex soci no es vol arriscar i ha decidit fer-lo callar per sempre. Poc després la inspectora Mina Fuster i el seu equip de la comissaria del Camp de Tarragona han d’investigar la mort d’un home durant una partida d’AirSoft. Podria ser en Cordèlio, perquè ningú no sap on para.
Les virtuts principals de l’obra de Margarida Aritzeta es troben en la creació dels personatges. L’autora es pren el seu temps per presentar-los, de manera que no sigui necessari llegir les anteriors novel·les, perquè és impossible que ens sentim fora de lloc. Tant els principals com els secundaris, tots els personatges tenen trames personals que es van desenvolupant i integrant-se de manera més o menys natural amb la resta de l’acció. Cal dir, però, que hi ha trames més interessants que altres o més integrades. Per exemple, i és un exemple que no juga a favor de la novel·la, el que li passa a Mina Fuster no arriba a ser suficientment significatiu, és massa difús per acabar d’enganxar del tot al lector a aquest personatge. Afortunadament la mare de la Mina, totalment col·lateral, aporta moments divertits i els secundaris són rics i interessants.
La trama uneix corrupció, personatges indesitjables, un assassinat, persones desaparegudes i una mica de mala sort per part d’alguns personatges. Es tracta d’una trama complexa perquè hi ha bastants elements i arranca una mica lentament perquè l’autora prefereix centrar l’atenció en les històries personals d’alguns dels protagonistes. Un cop arrenca es desenvolupa amb gràcia integrant els elements de la trama amb els moviments dels personatges de manera força lògica, però el final el trobo força atropellat i li falta una mica d’intensitat per a una novel·la de gènere. Tot i així, Margarida Aritzeta aporta el seu granet de sorra a l’univers negre ambientat a Catalunya on la corrupció té sempre el seu lloc privilegiat.
“Els fils de l’aranya” és una novel·la solvent, que entreté sense deixar-nos sense alè. Jo he trobat a faltar una certa intensitat a l’hora de presentar els elements de la trama i sobretot tancar-los i, encara que les històries personals dels personatges estan correctament desenvolupades, no són més importants que la història principal. L’estil de Margarida, cal dir-ho, és més que notable, i és un gust llegir tots els detalls que inclou en la seva prosa i com integra de manera molt natural cançons i elements de certa actualitat.
[…] recomana la lectura de la darrera obra de Margarida Aritzeta, Els fils de l’Aranya, literatura negra ambientada a […]