“Remember”, la nova pel·lícula del director d’origen armeni Atom Egoyan, explica la història de venjança de Zev Guttman, un ancià amb demència senil que, a l’ocàs de la seva vida, busca venjar-se d’ Otto Walisch, el comandant nazi que assassinà la seva família a Auschwitz.
El personatge principal de Remember, interpretat per Christopher Plummer, fou un antic supervivent del camp de concentració. Després de la guerra, Zev inicià una nova vida als Estats Units que l’ajudà a oblidar-se de les traumàtiques experiències viscudes a Auschwitz. 70 anys després es disposa a acomiadar-se de la seva vida a una residència d’ancians però, després de la mort de la seva dona, Zev torna a submergir-se al passat i, guiat pel seu amic a Auschwitz i ara company de residència, Max (Martin Landau), empren un insòlit viatge amb l’objectiu d’assassinar a l’home que va destruir la vida de tots dos, un camí que l’ha de portar de la memòria de l’horror fins a l’assassinat.
Atom Egoyan havia abordat amb anterioritat el tema de les conseqüències d’un trauma (El dulce porvenir, 1997) y de la memòria història en relació a l’extermini d’un poble (Ararat, 2002) però Remember indaga especialment en el poder i la fragilitat de la memòria. La pel·lícula s’emparenta amb Memento (Christopher Nolan, 2000), on l’amnèsic protagonista busca l’assassí de la seva esposa. La senil memòria de Zev el porta a iniciar una recerca plena de llacunes, una indagació que el conduirà al coneixement de sí mateix. Els viatges a l’interior no acostumen a ser feliços i, en aquest sentit, la pel·lícula compta com a referents a una sèrie de films on una investigació personal porta a una revelació traumàtica i inesperada, com el gloriós antecedent que representa Recuerda (Spellbound, d’Alfred Hitchcock, 1945).
Des del seu plantejament, la història és suggestiva i els girs de la trama, si bé algun d’ells resulta bastant inversemblant, augmenten l’interès de la mateixa. A més, l’efectista posada en escena ajuda a composar l’atmosfera hostil i descentrada per la que transita el protagonista. Un altre dels encerts del film és l’excel·lent banda sonora composada pel genial Mychael Danna (Pequeña Miss Sunshine, La vida de Pi). No obstant, el principal punt a favor de la pel·lícula està a la interpretació d’un Christopher Plummer en estat de gràcia. L’actor canadenc aporta matisos al seu complex personatge, subtilesa i sensibilitat, que engrandeixen la seva figura i ens permeten seguir en suspens la seva incerta travessia pels foscos camins del record.
La temàtica de Remember no és original però el seu tractament és summament interesant i el seu desenllaç satisfactori. No assoleix el nivell de l’obra mestra de Nolan ni d’altres thrillers edípics sobre el coneixement d’un mateix, però és un bon entreteniment i, sobretot, és una raó per no oblidar mai el talent d’Atom Egoyan i, especialment, de Christopher Plummer.
Envía una resposta