Alejandro Palomas és un excel·lent creador de personatges, fet que torna a demostrar a la seva nova novel·la, “Un gos”, en la qual narra la història d’una espera, d’una fatídica trucada de telèfon, però també el destí d’una família, de tres fills que ho donen tot per la seva mare i d’una mare que sap més del que diu. I també, per sobre de tot, és la història d’un gos.
Fer espera una trucada de telèfon assegut en un bar. Al costat d’ell acaba la seva mare magolada després d’una caiguda i desconeixedora dels motius que porten al seu fill a trobar-se allà. Poc després s’uneix la resta de la família que té molt que compartir. Tots esperen que la nit no acabi pitjor del que va començar el dia.
L’acció principal de “Un gos” transcorre en un breu interval de temps de poc mes de 24 hores. En aquestes hores esperem al costat dels protagonistes una trucada de telèfon que determinarà el destí de tots els personatges, en particular de R, Fer i la seva mare. Aquest interval principal ve interromput per les reflexions del protagonista, Fer, i per diferents escenes del passat de la família. Alejandro Palomas juga amb el temps amb mestratge: ho estira aturant els moments i creant un gran tensió destinada a enganxar al lector; ho accelera gràcies a converses ràpides, que posen en relleu els molts temes pendents entre els membres de la família. I tots aquests salts de temps i espai, aquests jocs amb la cronologia estan molt bé integrats en la trama principal. És important destacar també que el llibre de Palomas no és un drama encara que tingui moments dramàtics, estem més aviat davant una novel·la reflexiva i emotiva amb molts tocs d’humor.
Com he assenyalat anteriorment, una de les principals virtuts dels textos d’Alejandro Palomas són els seus personatges. L’escriptor posa especial cura a l’hora de crear el càsting de les seves novel·les i en aquesta obra passa exactament el mateix. Els protagonistes de “Un gos” són éssers humans tridimensionals, que senten, que són contradictoris, que ho donen tot pels altres i que danyen alhora aquells que estan al seu al voltant. És fàcil sentir-se identificat amb algun dels personatges de Palomas o veure en ells a membres de la nostra família o coneguts, tal és l’esforç que posa l’autor a l’hora de donar vida a caràcters realistes. A més, les relacions entre ells, la qual cosa fan i el que senten responen també al patró d’apropar-se estretament a la realitat. I no podem oblidar als personatges animals, motors de la trama, completament humanitzats i integrats en la teranyina de relacions familiars.
“Un gos” presenta una trama que atrapa des del primer capitulo i conté idees i moments en els quals ens agradarà aturar-nos i sobre els quals voldrem reflexionar. Tant si és el vostre primer llibre de Palomas com si no, tinc pocs dubtes de la capacitat de la seva última obra de fer-vos passar de la malenconia al riure en poques pàgines. Una veritable muntanya russa d’emocions.
Envía una resposta