Aquest proper diumenge (matinada de dilluns aquí) s’entreguen els Oscars. I ara que ja hem vist pràcticament totes les pel·lícules nominades als Oscars d’aquest any, fem una recopilació de les crítiques que hem anat publicant sobre elles a La Finestra. I també m’atreveixo a fer d’Acadèmica per un dia i decidir a quin dels nominats li donaria l’estatueta:

Millor Pel.lícula

MadMaxFuryRoad          Spotlight          Marte          ElPuentedelosEspias

ElRenacido          Room          LaGranApuesta          Brooklyn

I el nostre Oscar és per: “Mad Max Fury Road“. Des de la seva estrena al maig de 2015 que encapçala el nostre rànking de crítiques sense que cap estrena posterior hagi aconseguit destronar-la. Dues hores d’adrenalina pura sense descans que supera el que fins ara consideràvem una pel·lícula d’acció però sense descuidar personatges, tècnica i estètica. A més suposaria premiar una pel·lícula d’estil diferent a les que normalment es fan un racó al cor dels acadèmics com a millor film de l’any. De les seves competidores tampoc desmereixo el survival de Iñarritu, “El renacido“, tot i que en conjunt se’m queda massa fred, ni la interessant oda al periodisme d’investigació “Spotlight” tot i ser un film al que li costa una mica aixecar el vol, ni la intensa “Room“, més modesta en pressupost però gran en emocions.

Millor Director

GeorgeMiller AGInarritu AdamMcKay LennyAbrahamson ThomasMcCarthy

I el nostre Oscar és per: George Miller (“Mad Max Fury Road“). No pas per mantenir allò de a millor pel·lícula, millor director, sino perquè la orquestra que aconsegueix mantenir sonant a tot drap, durant 120 minuts, em sembla el treball de realització més destacable dels nominats. Miller aconsegueix portar l’acció a un nou nivell i a la vegada donar-li un toc d’autor diferent. Potser la seva filmografia no és de les que fa caure de cul, però haver pujat el llistó de tot un gènere als 71 tacos i deixar-nos a tots amb la boca oberta mereixen que aquest amant del setè art s’emporti l’estatueta cap a casa.

Millor Actor Principal

BryanCranston EddieRedmayne LeoDiCaprio MattDamon MichaelFassbender

I el nostre Oscar és per: Michael Fassbender (“Jobs”). Permeteu-me que sigui dolenta, perquè sí, se suposa que aquest any és l’any de DiCaprio i que ja li toca l’estatueta d’una vegada. Però sense tenir en compte els deutes pendents amb els nominats, el protagonista de “El renacido“, tot i el gran mèrit de l’esforç físic que va requerir el seu paper, se’m va fer un personatge pla, dedicat a poc més que grunyir i posar cara d’emprenyat durant dues hores. DiCaprio hauria de tenir un Oscar però potser no per aquesta pel.lícula. Les interpretacions de Matt Damon i Eddie Redmayne, tot i destacables, no em va donar la sensació que els traguessin en cap moment de la seva zona de comfort. Fins i tot el peculiar protagonista de “Trumbo” em va interessar més en la seva història. Així que em quedo amb un dels grans actors actuals, per afrontar tot un text Sorkin amb enteresa i matisos, bordant els clarobscurs d’un home icònic, donant un nou aire a un personatge del que tots tenim referències prèvies.

Millor Actriu Principal

BrieLarson CateBlanchett CharlotteRampling JenniferLawrence SaoirseRonan

I el nostre Oscar és per: Cate Blanchett (“Carol“). Sí, aquest seria ja el tercer Oscar per l’australiana però no crec pas que fos gens immerescut. La seva Carol Aird al film de Todd Haynes és un d’aquells personatges amb aires de clàssic, ple d’elegància, passió a estones continguda i a estones desfermada, cuidant tant els seus diàlegs més explícits com la més subtil de les mirades o carícies. Tampoc protestaria massa si els acadèmics es decantessin per un primer Oscar per Charlotte Rampling o per Brie Larson i el seu paper de mare atrapada en una situació terrible que intenta que el seu fill visqui en una fingida normalitat. Si que em sobren força les nominacions de Saoirse Ronan, correcta però lànguida a “Brooklyn” i Jennifer Lawrence continguda a “Joy” però que no m’acaba d’emocionar amb la seva història d’inventora de fregones. No hauria de ser Charlize Theron i la seva Furiosa en el seu lloc?

Millor Actor Secundari

ChristianBale MarkRuffalo MarkRylance SylvesterStallone TomHardy

I el nostre Oscar és per: Tom Hardy (“El renacido“). El Rocky de Stallone se’m va fer entranyable però no deixa de ser un tornar-se a ficar en una segona pell que ja li és pròpia. El Mark Ruffalo de “Spotlight” se’m va quedar curt tant en la interpretació com en un personatge del que hagués volgut saber més. Posats a triar hagués destacat abans algun dels seus altres companys de repartiment. I el Christian Bale de “La gran apuesta” em sembla precisament la nota més dissonant d’un film interessant, massa histriònic. Així que em quedo amb dos britànics. Per una banda Tom Hardy, un dels actors actuals que més m’interessen i perquè precisament en un film força fred com és “El renacido” el seu personatge requereix també esforç físic però a més va allà on no arriba el de DiCaprio tenint un caràcter i dilemes morals força més interessants. A més la seva participació a Mad Max el converteixen en un dels actors indiscutibles de l’any. I en l’altre extrem, tampoc descartaria l’espia rus de Mark Rylance a “El Puente de los espías“, on es menja des del silenci les escenes on apareix.

Millor Actriu Secundaria

KateWinslet RooneyMara RachelMcAdams JJLeigh AliciaVikander

I el nostre Oscar és per: Kate Winslet per “Jobs“. Vagi però per endavant que aquesta és la categoria on tinc el cor més dividit. I de fet només m’hi sobra Rachel McAdams, que no és que estigui malament a “Spotlight” però tampoc crec que faci res digne de menció a nivell interpretatiu. Per contra, Rooney Mara, que de fet apareix més minuts a “Carol” que la seva partenaire, i Alicia Vikander a “La chica danesa” il·luminen les escenes en les que apareixen a les respectives pel·lícules, amb dos personatges que són tot un gresol de sentiments portats amb una delicadesa sublim. A les antípodes la malcarada Daisy Domergue de Jennifer Jason Leigh aguanta el tipus amb un parell d’ovaris en el masculí món dels Odiosos vuit de Tarantino, i això no és tasca fàcil. Però posats a triar em quedo amb la Kate Winslet de “Jobs” i la seva capacitat d’encadenar rèplica rera rèplica amb caràcter i sentiment, composant l’únic personatge capaç de posar tot un Steve Jobs al seu lloc cantant-li les veritats quan cal. A més, no seria bonic veure els dos protagonistes de “Titanic” recollint estatuetes la mateixa nit?

Millor Guió Original

InsideOut Spotlightexmaquina ElPuentedelosEspias Compton

I el nostre Oscar és per: “Inside Out”. Per original el guió de la darrera proesa de Pixar, una història divertida, tendra i intel.ligent per parlar-nos d’una forma imaginativa de les emocions que ens fan humans. Amb el seu text que ens presenta l’Alegria, la Por, la Tristesa i el Fàstic dins del cap d’una nena, Pete Docter i el seu equip de guionistes es superen una vegada més. Per mi la destacaria per sobre d’altres bons guions però també més convencionals com el d’Alex Garland per “Ex Machina” curiós apropament a la intel·ligència artificial però que sovint resolt de forma tòpica, el de Tom McCarthy i Josh Singer per “Spotlight” , interessant però a fragments massa mecànic, o el dels Coen per “El Puente de los espías“. 

Millor Guió Adaptat

Brooklyn LaGranApuestaRoom Marte carol

I el nostre Oscar és per: “Room” / “Carol“. S’hi val un ex-aequo? Pel que fa a guions adaptats em costaria decidir-me entre aquests dos. El guió que Phylis Nagy fa de la novel·la de Patricia Highsmith a “Carol” em sembla un prodigi d’aquells que saben treure partit a totes les possibilitats del visual per intensificar una història i explicar-la realçant tot el què explica amb el poder d’allò que ens va directe dels ulls al cor. Per altra banda el guió de Emma Donoghue sobre la seva pròpia novel.la a “Room” és d’aquelles narracions que saben emocionar i que partint d’un cas real terrible saben construir una història materno-filial que no cau en els tòpics de l’estil telefilm amb un enfoc diferent i intel.ligent a l’hora de capturar la sensibilitat de l’espectador.

Millor Pel.lícula d’Animació

anomalisa shaun InsideOut boyandtheworld Marnie

I el nostre Oscar és per: “Inside Out“. No només la pel·lícula d’animació de l’any sinó una de les pel·lícules de l’any punt, sense adjectius de gènere. Tot i declarar-me molt fan de “Anomalisa” i la seva original proposta per parlar-nos de la dificultat de trobar el fet diferencial en un món cada cop més anodí i tendint als pensaments únics, el desplegament de desbordant originalitat i emocions del darrer film de Pixar crec que mereixen l’estatueta almenys en aquesta categoria d’animació.

Millor pel·lícula de parla no anglesa

mustang elhijodesaul abrazodelaserpiente awar theeb

I el nostre Oscar és per: “El hijo de Saul“. Aquí em quedo indiscutiblement amb l’ópera prima de l’hongarès Lázló Nemes. Des que la vaig veure al festival de San Sebastián no me l’he pogut treure del cap. Una pel·lícula experiència que t’agafa i et col·loca al bell mig de l’horror per no deixar-te anar fins al final, mostrant el pitjor d’un camp nazi des d’una perspectiva diferent, enganxats constantment a l’espatlla del protagonista. Sens dubte una altra de les pel·lícules de l’any.

Millor Banda Sonora

enniomorricone JJohansson JohnWIlliams CarteBurwell ThomasNewman

I el nostre Oscar és per: Ennio Morricone (“Los odiosos ocho“). Perquè a banda d’un Oscar honorífic, Morricone se’n mereix un per la seva composició, perquè la pel·lícula de Tarantino hagués merescut més presencia a les nominacions i simplement perquè la partitura de la pel·lícula és un factor decisiu en l’atmosfera del film. Incòmoda, punyent, vibrant, la música acompanya, matisa i trastoca l’esdevenir de “Los odiosos ocho” amb quasi una hora de música composada a pèl, a partir del guió sense veure’n abans imatges. Però en segon lloc i també possible justa vencedora destacaria la composició de Carter Burwell per “Carol“, una delícia emocional i elegant totalment d’acord amb el to i la sensibilitat de la pel·lícula de Todd Haynes.

Millor Cançó

Earnedit MantaRay SimpleSong3 tilithappens spectre

I el nostre Oscar és per: Simple Song #3 (“Youth“). No sé molt bé en que estaven pensant els que han escollit les nominades en aquesta categoria. Serà que no hi ha bones cançons en les pel·lícules d’aquest any per triar. “Earn it” de “Cincuenta Sombras de Grey” és un espant de cançó directament. “Manta Ray” per “Racing Extinction” és un monòton aporrejar la mateixa nota de piano durant cinc minuts. “Writing’s on the wall” i els falsets de Sam Smith no passarà a la història com el tema Bond més destacable, tot i que reconec que a base d’escoltes m’ha semblat una mica millor que el primer cop. I el “Til it happens” de Lady Gaga em sona a experiment desacompasat en què la veu i la instrumentació sembla que vagin cadascuna per la seva banda. Així que quasi simplement per descartar em quedo amb el tema operístic de David Lang i veu de Sumi Jo per la Giovinezza de Paolo Sorrentino.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies