La nit de divendres i dins de la programació del 17è Banc Sabadell Festival del Mil·lenni, el cantant irlandès, amb el cartell de “Sold Out” a la porta, ens va delectar amb un grandíssim directe on va combinar arrels tradicionals, pop-rock, i un folk a estones èpic i exuberant.

Va començar amb un Grace beneath the pines (del nou àlbum Didn’t He Ramble) pràcticament a capella, sol i sense guitarra a l’escenari, mentre subtilment de fons sonava una secció de cordes i que va ser tota una demostració de l’enorme sensibilitat que destil·la Hansard, o com, amb molt poquet, es pot omplir immensament un escenari.

La resta de la banda se suma a Just to the the One. 11 músics a escena entre la secció de vent, la de cordes, piano, baix i bateria, que ens van emocionar durant més de dues hores i quart de concert.

Winning Streak, My Little Ruin, Minds Made Up i Bird of Sorrow van seguir, mentre Hansard, sempre simpàtic i xerraire, ens anava explicant anècdotes tant de la seva vida com de les cançons, entre elles ens explicava com va conèixer Barcelona fa més de 20 anys de la mà de DJ Sideral que li va fer de cicerone per tal que sortís de les Rambles d’on no s’havia mogut des que havia arribat a la ciutat.

Falling Slowly no va faltar, com no podia ser d’una altra manera, amb la col·laboració d’una tal Àfrica que va pujar del públic a cantar-la amb ell, no sé si pactat o no d’avançada.

Glen Hansard Festival del Mil.leni Sala Barts

Come Away to the Water va servir per explicar anècdotes de la seva primera visita a Nova York quan anaven a la presentació de la pel·lícula The Commitments, i Astral Weeks per homenatjar a Van Morrison, un dels seus ídols confesos.

Revelate, McCormack´s Wall i Lonely Deserter van caldejar l’ambient, i amb Way Back, Hansard ens va explicar anècdotes sobre el seu pare (‘el que més li agradava era beure i cantar’, molt irlandès tot plegat).

Entre anècdota i cançó, Hansard va pujar a cantar Say It Now al segon pis de la sala, i és de destacar el silenci i la concentració del públic de la sala que ens deixava sentir-lo perfectament des d’allà dalt, tot i que molts ni el veiéssim.

Gold, Mark G, Stay the Road, Passing Through i Mercy van tancar el concert, la penúltima homenatge a Leonard Cohen amb tota la banda cantant estrofes per torns a peu d’escenari.

Quin gustàs de concert!

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies