Una lliçó d’història
Després de les produccions televisives Isabel i Carlos I, arriba La Corona Partida. L’acció se situaria a mig camí històric entre les dues sèries amb l’única diferència que ara ho trobem en format cinematogràfic.
A través d’un llarguíssim flaixbac, La Corona Partida ens explica que va succeir després de la mort d’Isabel La Catòlica i com el rei consort, Fernando, es debatia entre complir la voluntat de la seva difunta esposa -i deixar que regnés la seva filla Juana, més coneguda com Juana La Loca- o mantenir blindat tot el seu poder encara que fos escudant-se en els trastorns de la seva filla, que per aquest mateix motiu no semblava vàlida per exercir un regnat.
A La Corona Partida trobem un planter conegut, televisiu en la seva major part, i una història sobre la història, però res més. És una producció correcta, dirigida per Jordi Frades, però no té cap ingredient que la faci destacar per damunt de les altres. Que la seva protagonista –Irene Escolar– hagi estat la recent guanyadora del Goya a millor actriu revelació pot cridar l’atenció, però no sé si serà prou motiu per portar a les sales a uns seguidors d’aquest tipus de gènere que ja han trobat un producte molt similar a les pantalles de casa.
Envía una resposta