Deadpool
8Valoració
Puntuació dels lectors: (3 Vots)
8.0

Amb tal de curar-se d’un càncer terminal i poder començar una nova vida amb la seva promesa, Wade Wilson (Ryan Reynolds) decideix sotmetre’s a un experiment per treure els poders mutants que porta dins. Però la nova vida que comença no és com ell l’esperava.

Ja està aquí. Ha arribat per fi Deadpool. Ara sí que hem entrat de ple en el 2016, amb la primera de les 7 pel·lícules sobre superherois que tindrem aquest any: la ja nomenada, Batman v Superman: Dawn of Justice, Captain America: Civil War, X-Men: Apocalypse, Suicide Squad, Gambit i Doctor Strange. I, després de veure al mercenari bocamoll en acció, només podem desitjar més i millor del què ha d’arribar.

La continuïtat dins de l’univers X-Men va ser sempre un problema (sobretot quan volien oblidar-se dels esdeveniments d’una d’elles i ho empitjoraven amb la següent), però amb Days of Future Past van crear un univers alternatiu en el qual tot l’anterior no havia ocorregut. Deixant-nos amb un final totalment obert i sense saber quant havia canviat aquesta nova cronologia, assistim amb Deadpool a la primera pel·lícula que es troba dins d’aquest nou univers X-Men. Així doncs, no els fa falta connectar-ho en cap moment amb la primera aparició del personatge a X-Men Origins: Wolverine.

Amb aquest film, 20th Century Fox es posa per fi a l’altura dels seus competidors (Marvel/Disney i Warner Bros.) i demostra que la qualitat de Days of Future Past no va ser pura sort, sinó que han après una lliçó sobre com fer pel·lícules de superherois. En aquest cas, fins i tot presenten una innovació que molt segurament veurem reflectida en moltes altres pel·lícules futures del mateix gènere.

Deadpool

Amb un pressupost de tan sols 58 milions de dòlars (una quarta part del de Days of Future Past o Batman v Superman: Dawn of Justice, per exemple, amb 200 milions cadascuna), Deadpool aconsegueix ser fidel al personatge i fer justícia als còmics, amb poques localitzacions i sense grans malbarataments d’acció interminable. El debut de Tim Miller com a director no podria haver estat una millor elecció, perquè aconsegueix omplir els 108 minuts de metratge d’escenes èpiques però petites i crear una pel·lícula ràpida, entretinguda i divertida de manera inesperada.

El guió, també fidel al còmic, aconsegueix transmetre a la perfecció tot el que un es podria esperar d’una pel·lícula amb tal personatge. Sense saber ni el que significa “políticament incorrecte”, els guionistes omplen de violència, bromes enrevessades i referències culturals els diàlegs, ja que necessiten compensar la facilitat i estupidesa de l’argument. La quarta paret es trenca d’una manera intel·ligent i molt ben utilitzada perquè el públic no pugui desconnectar. Així, s’usa també el fet que el personatge sàpiga que està dins d’una pel·lícula per criticar a la productora o a la franquícia en si.

Recomanable per qui li agradin els superherois, la violència gratuïta, les quartes parets destrossades i/o el masclisme (no, no ens deslliurem d’ell), Deadpool no passarà desapercebuda. Ja és la pel·lícula per a majors de 18 anys amb la millor estrena fins avui i ja ha estat anunciada una seqüela (amb molt més pressupost, això segur). Esperem que segueixi millorant.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies