Panorama des del pont
8Valoració

Des del 2 de febrer i fins el 10 d’abril, arriba al Romea el clàssic d’Arthur Miller Panorama des del Pont de la mà de Georges Lavaudant com a director i amb Eduard Fernàndez com a protagonista.

En el centenari del naixement d’Arthur Miller, el Teatre Romea estrena l’adaptació de Joan Sellent i Daniel Loayza de l’obra A View from the Bridge, del dramaturg estadounidenc. Estrenada el 29 de setembre de 1955, relata una història sobre l’amor, l’obssessió i la revenja ubicada al Nova York dels anys 50 i amb la immigració il•legal d’aquells anys com a rerafons.

Eddie Carbone (Eduard Fernàndez) és un estibador del port de Nova York que porta una via estable i tranquil•la. Viu amb la seva dona, la Beatrice (Mercè Pons) i amb la seva neboda Catherine (Marina Salas), filla de la germana morta de la seva dona. Un dia arriben des d’Itàlia dos cosins de la seva dona, fugint de la pobresa de la Itàlia de posguerra i buscant un futur incert a Amèrica. Els acullen a casa seva i la plàcida vida de l’Eddie es trastoca tot d’una. Els cosins són en Marco (Pep Ambrós), que deixa dona i fills a Itàlia i que té la intenció de fer diners als Estats Units i tornar en uns pocs anys a la seva terra, i en Rodolfo (Marcel Borràs), un ros guapo, divertit i molt més modern que el seu germà, i que busca qualsevol tipus d’oportunitat que se li presenti per tal de poder fer una vida nova a Amèrica i quedar-s’hi.

Com a advocat de la família i conductor-corifeu de la història trobem a Alfieri (Jordi Martínez), que serà qui ens anirà guiant pels fets i qui servirà de confessor de tots els temors de l’Eddie.

Des del mateix dia que Rodolfo (i Marco) arriben a Nova York, la vida de l’Eddie comença a trontollar. Primer de tot la seva neboda Catherine, que està a punt de fer els 18 anys i que estudia mecanografia, li diu que li han ofert una feina a la mateixa acadèmia on estudia per anar a treballar a una empresa i que vol deixar d’estudiar i començar a fer diners. Aquest connat d’emancipació junt amb l’arribada dels cosins i la mútua atracció que de seguida s’aprecia entre en Rodolfo i la Catherine, obren la porta a tots els fantasmes d’en Eddie. Veiem que de ser un home bo i tranquil, l’Eddie es va transformant en una bèstia mesquina incapaç de verbalitzar els seus sentiments, potser ni d’entendre que el que sent per la seva neboda és quelcom més que un amor familiar. Aquests sentiments i el fet de veure com la noia se li escapa cada cop més de les mans i del seu control, fan aparèixer un Eddie salvatge, misògin, egoïsta i que s’evidencia cada cop més fins i tot davant la seva pròpia dona, fins arribar a cometre la traïció més imperdonable dins la comunitat italiana on viuen: la delació.

Amb una escenografia senzilla (a vegades, massa) i un joc de llums que ens mostra els personatges i ens avança els fets, Panorama des del pont és una història que serveix per lluir uns esplèndids personatges i, en aquest cas, uns esplèndids actors. Eduard Fernàndez està grandiós, dotant al seu personatge de veritat absoluta, barrejada amb una mica d’humor que ens fa més suportable la tragèdia que intuïm en quasi tot moment, però la resta de personatges estan a l’alçada. Des d’una Mercè Pons que serveix de consciència i contrapunt de l’Eddie i que intenta que entri en raó i es comporti de manera mesurada, a una Marina Salas que interpreta un personatge una mica odiós a vegades i molt tendre en d’altres, que combina ser una nena consentida i una adulta joganera de manera molt satisfactòria. Un Marcel Borràs que ens enamora des del minut en que obre la boca, amb aquest Rodolfo ilusionat i ple de vida, que vol menjar-se el món i que no es resigna, i un Jordi Martínez sobri i elegant (menció destacada al vestuari de l’obra, que sense extravagàncies però amb eficàcia ens situa perfectament a l’època), que posa pausa al desfrenament de l’Eddie.

Un clàssic en definitiva ben adaptat i dirigit i molt ben interpretat, que ens mostra on pot arribar la passió mal entesa, que ens mostra com l’ésser humà pot ser tant bo com remadament dolent i mesquí en un fragment petit de temps. I com podem contemplar aquesta metamorfosi amb estupefacció, horror i compassió al mateix temps, gràcies a un gran text i a uns grans actors.



Teatre: Teatre Romea
Web teatre
Autor del text: Arthur Miller
Direcció: Georges Lavaudant
Intèrprets: Eduard Fernández Jordi Martínez, Mercè Pons, Marina Salas, Marcel Borràs, Pep Ambròs, Rafa Cruz i Sergi Vallès


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies