Soy Nero (Rafi Pitts, 2016)
Secció Competició
Nero desitja ser ciutadà americà i després de diversos intents de traspassar la frontera aconsegueix arribar a Los Angeles, on es troba al seu germà. L’única forma directa d’aconseguir la carta verda és ingressar a l’exèrcit. Allà segueix sent un mexicà per a tots els altres, encara que els altres en el fons siguin també diferents, fills d’immigrants d’altres èpoques. En definitiva, Nero passa de viure en un desert a tractar d’escapar d’un altre desert, on abunden els miratges i falten els oasis, i on seguirà estant sol, tractant de sobreviure i sent un estrany per a qualsevol.
“Soy Nero” és una proposta del director d’origen iranià Rafi Pitts que es divideix clarament en dos capítols, allargant excessivament la segona part de la pel·lícula.
Genius (Michael Grandage, 2016)
Sección Competición
Michael Grandage, curtit com a actor i especialment com a director de teatre a Gran Bretanya, debuta en la direcció cinematogràfica amb aquesta història sobre Max Perkins, editor que va descobrir a Scott Fitzgerald, Hemingway i Thomas Wolfe. Precisament la relació que va establir amb aquest últim i la seva tasca en la publicació de les seves novel·les és el nucli d’una pel·lícula en la qual pesa la interpretació excessiva que Jude Law fa l’escriptor. Tampoc Nicole Kidman aporta res en especial, tot i que sí hem de destacar el treball de Colin Firth com l’editor i a Laura Linney com la seva dona, encara que no aconsegueixin equilibrar la pel·lícula.
Baden Baden (Rachel Lang, 2016)
Sección Forum
Una grata sorpresa aquesta pel·lícula belga centrada en Anna, una jove que acaba de finalitzar un treball eventual en un rodatge i enlloc de tornar a Londres, es queda a Brussel·les, on s’ocupa de la seva àvia, que acaba de tenir un accident. Anna decideix reformar el bany de l’anciana retirant la banyera i instal·lant una dutxa, el que es convertirà en la seva missió principal mentre dura l’hospitalització. Mentrestant, la gent de la vida d’Anna, els seus amics, parelles, familiars i paletes que incorpora al seu projecte d’enrajolat van perfilant el retrat d’una jove en el qual dominen les pinzellades d’humor i cert “deixar-se portar” que acaba transformant-se en un intent de reconduir la situació. La pel·lícula promet passejar-se per diversos festivals de cinema, així que caldrà estar alerta per no perdre-se-la.
Chi-raq (Spike Lee, 2016)
Fuera de Competición
Després d’una estrena limitada en sales nord-americanes i la seva publicació en DVD i Blue-Ray, l’última de Spike Lee, “Chi-Raq” arriba fora de concurs a la Competició (Secció Oficial) de la Berlinale. Chi-Raq és el nom que les bandes afroamericanes donen a Chicago, una de les ciutats amb pitjor índex d’assassinats per arma de foc als Estats Units. Chi-RaQ és també el nom d’un raper i líder d’una d’aquestes bandes. Després de la mort d’una nena per una bala perduda, Lisistrata, la novia del raper, encapçala una vaga de sexe perquè els seus homes decideixin fer les paus. Spike Lee passa així pel seu peculiar tamís la tragèdia grega, amb un Samuel L. Jackson exercint de narrador histriònic.
Em temo que no formo part del potencial públic de la pel·lícula, perquè no he entrat per a res en un exercici que salta entre gèneres – sigui musical amb nombres enters de ball, sigui comèdia amb gags exagerats, sigui drama. Ni actors com el ja esmentat Samuel L. Jackson, ni Angela Basset ni John Cusack – la quota de diversitat- serveixen per interessar-me en l’última de Lee, produïda per Amazon.
Envía una resposta