Quinze anys després de guanyar l’Oscar a Millor Pel.lícula en parla no anglesa amb “En tierra de nadie“, Danis Tanovic torna a passar comptes amb el seu país, Bòsnia, i amb la impotent Europa. “Muerte en Sarajevo“ es desenvolupa durant la commemoració del centenari de l’assassinat de l’arxiduc Francisco Fernando. La capital bosnia i el seu millor hotel estan a punt de rebre als més alts dignataris mundials per recordar l’atemptat que va encendre la I Guerra Mundial. Però els empleats de l’hotel inicien una vaga perquè porten mesos sense cobrar. Mentrestant, al terrat, una periodista pregunta qui fou l’assassí de l’arxiduc: un terrorista? un llibertador?
Amb una estètica de sèrie de televisió, Tanovic ens ofereix una lliçó d’història i ètica edulcorada amb píldores d’humor balcànic. Passa pel filtre de la càmera els temes candents de la Bòsnia actual: la manipulació de la historia, la glorificació del passat, la “pseudo-ocupació” de la Unió Europea i l’ofegament econòmic. Fàcil de veure, no acaba de resoldre bé algunes situacions.
I també comptes amb el passat proper son els que retrata el francès Vincent Perez a “Alone in Berlin”, la segona a competició de dilluns. Anna i Otto Quangel son un matrimoni berlinès que, com molts alemanys de l’època, han seguit i recolzat el règim nazi. Però al 1940 una dolorosa pèrdua va provocar un gir a la seva vida, quan s’adonen que tot allò en què han cregut fins aquell moment és una gran mentida. Per això comencen a escriure postals contra Hitler, contra el nazisme, distribuint-les poc a poc per tot Berlín com a manera de portar el dolor i intentar fer arribar el missatge a altres famílies, altres pares i mares. “Al cap i a la fi – ha dit Emma Thompson a la roda de premsa – tots morim; el què fa el matrimoni Quangel és escollir una forma de fer-ho en pau amb si mateixos.” Basada en una novel.la escrita per Hans Fallada al 1946 i en la que es retrata la historia real de Otto i Elise Hampel, aquesta nova adaptació pel cinema compta amb una gran interpretació de Emma Thompson i Brendan Gleeson.
Després de dues incursions exitoses a Cannes, Yang Chao debutava a la Secció Oficial de la Berlinale amb “Chang Jiang Tu“ (Crosscurrent), una espècie de road movie amb tocs fantasiosos. Gao Chun (Hao Qin) és un jove capità que porta el seu vaixell de càrrega riu Yangtze amunt. Ha d’alliberar l’ànima del seu para acabat de morir, a la vegada que busca a la dona de la seva vida. Però cada cop que s’apropa a una dona que li pot agradar, aquesta sembla més jove. Aquesta odissea visual barreja la vida diària de la Xina amb la política i la poesia però no sembla perdre’s en la narració.
Fora de competició, uns dels projectes sembla que més estimats de Terence Davies. Un dels habituals del Festival de San Sebastián ha portat a la Berlinale “A quiet passion“, el seu biòpic de la poetessa nord-americana Emily Dickinson, una mena de Van Gogh femenina. Considerada avui en dia una de les millors poetes dels Estats Units, amb prou feines va veure publicats una dotzena dels seus quasi 1800 poemes en vida. Vista com una excèntrica pels seus veïns, es negava a rebre els convidats i va viure reclosa a la seva habitació gran part de la seva vida. Davies reflexa amb la seva cuidada cinematografia aquesta ànima turmentada fruit de la intolerància religiosa i una rebel·lia no completada. Els fans de “Sexo en Nueva York” tindran dificultat en reconèixer a la Miranda de la sèrie, a Chyntia Nixon, com a Emily Dickinson, aquesta dona que no es va permetre viure.
Envía una resposta